catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportanl 1 oblldeda COntrIbucld de E Duran I Jord r?...
E 1 títol no és cap autoafirmació. I$mpoc no el producte d'aquelles preferencies.
tanmateixcomprensibles. que en el transcurs d'una recerca
es van teixint entre en aquest cas I'historiador i un personatge determinat.
Menys encara suposa trencar una Ilanca a favor d'una contribució
catalana a la Medicina i Cirurgia de Guerra en general. Senzillament. sembla
impossible que una investigació de tal abast. portadora de beneficis incalculables.
hagi estat oblidada. Tanta escala local com en el context de la historiografia
hematologica europea. La figura de F. Duran i Jorda (1906-1957)
roman engolida per un vorac silenci que ja ha acomplert cinquanta anys i
escaig. Aquesta manca de membria, o potser de voluntat constructiva. en
principi accepta una explicació. Els exilis i les repressions diverses vegades
escartejades al llar de I'assaig, que van esborrar pagines importants de
la noslra cultura científica. Malgrat que alhora no s'explica. si més no d'una
manera convincent. que superades les circumstancies I'obra medica en
qüestió no hagi gaudit de les oportunes revisions, En fi. advertits aquests
extrems és factible entrar en materia; manejant cautament les linies justes
d'una aportació original més que no pas suggerent.
Historicament, la tasca de Duran i Jorda agafa una dimensib particular.
Car. examinant els antecedents, comprovarem que la practica transfusional
amb uns minims cientifics a penes havia comencat en els reducles medics 325
barcelonins. 0. precisant les dades. s'indicava en escasses situacions mor-
bases. A postrem de la decada dels vint una llista de llacunes biolbgiques.
aixi com també de defectes tecnics. aconsellaven una justificada reserva.
En conseqüencia. el llegat hematologic de Duran i Jorda no solament es con-
solida com una novetat. sinó que fou un invent el qual sorgí sense uns cbmo-
des treballs de base: amb tots els signes d'aquelles elaboracions científiques
en les que es percep el talen1 d'un personatge extraordinari.
En la Historia de I'Hematologia vernacla el primer escrit amb entitat
propia. arma1 amb uns coneixements acceptables, és la monografia de M.
Miserachs intitulada La transfusió de sang. que va veure la llum a Barceio-
na duran1 el trenta-quatre. Esdevingué una novetal medica indiscutible.
Avancant que els primers resultats a carrec de Duran i Jorda es publicaren
entra1 el trenta-set. doncs. queda palesa la falta de gruix documental en I'a-
parta1 de les transfusions. $S a dir, definint els punts al nostre pacer més
essencials. es configuren tres enunciats. lndependentment d'altres menys
directes i importants. Succintament. el primer ateny a I'estat dels sabers
hematics justa la meitat de la decada dels trenta. El segon estreba en repas-
sar que s'havia assimilat. dels apuntats coneixements, en les latituds patries.
1, el tercer. disposar les recerques de Duran i Jorda en el termini del trien-
ni assenyalat: sense presses ni limitacions. bé que evitan1 excessos gratuits,
la relació s'imposa.
Abans d'abordar el primer enuncia1 s'exposara el treball que Miserachs
mena a terme. Implícit en la monografia suara citada. lJna autkntica peca
-