catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportant 1 oblldada contrlbucld de k: Duran 1 Jorda.
ultrapassa els Iímits permesos. Més, allb important de cara a I'assaig. és
assenyalar que Duran i Jorda finida la Segona Gran Guerra féu ungir coper-
nich. $S a dir, acomplerta la missió consultiva. cerciora1 que les bases del
seu sistema havien estat assimilades i en possessió d'uns serveis prestats
que el Govern britanic li reconegué. sota o ernpes per aquests fets s'endinsa
de nou dins la Patologia digestiva; completan1 el treball clínic i experimen-
tal al que abans s'ha fet referencia, de més a més d'unes incursions en el
tractament dels cremats que malauradament només pogué esbossar.
Aquesta particular actitud del nostre home suma punts a la manca de
reconeixement professional per par1 dels hematblegs. i. de passada, per par1
dels hisloriadors de la Medicina en majúscules. Estrafent una frase feta.
inclús arriscaria que divertida, diria que esdevingué un gran hematbleg de
la secreta. Ara. independentment de la facecia, la posició personal de Duran
i Jordi. deiem. només suma punts. Cal encara afegir-ne un pare11 amb els
quals el capílol qucdarlc complet. Sense escleues la1 com s'ha pretes amb
persistent humililat. Un, tot exhaurint les notes. és que les postremes recer-
ques duraniordanianes mai no es van reconeixer. Degut a que inexplica-
blement Duran i Jorda mai no ho reclama. i, en gran part. a causa de la seva
mor1 prematura. L'altra. sense oblidar I'únic comporlament dels deixebles
del meslre, és que avanca una serie d'hipbtesis de trebali que no loren deter-
minades fins passats uns anys després del seu decés: destinem els para-
grafs que a cadascun pertoca.
En allb que ateny a les investigacions de Duran i Jorda sobre el meta-
boiisme in vilro de la sang conservada i citratada les xifres es concreten.
Certament, respecte al procés de preparació sanguínia. en les comenta-
díssimes maniobres en el buit per a evitar el contagies troben coinciden-
cies flagranls. lenint en compte que Duran i Jorda ho publica en el trenla-
set. en els escrits d'hematblegs tan coneguts com A. l. Braude. A. l. Sanford.
O. T. Mallery. F. Carey i E W. Hartman. que amb poc temps de diferencia ho
donaren a la llum pels volls del cinquanta. Acostant els estudis sobre el com-
portament cel.iular del plasma. tema en el qual Duran i Jorda també obrí
vies de recerca. el seu nom no consla en els arlicles dels nogensmenys recu-
neguts W. A. O'Brien i J. H. Akeroyd. O. C. Powell. O. C. Hayweard. G. Hevesy.
K. Zerahn. J. S. Lawrerice. K. A. McDonald. W L. Marsh i J. F. Loutit. deu
autors que publicaren llurs treballs a final de la decada dels quaranta. Os
més. acarant-los amb les dades sobre resistBncia glohiilar numerades per
Duran i Jorda. veurem que les conclusions d'aquest s'acosten més a les
actuals. En alib que ateny a les peculiaritats clíniques. a despit que les obser-
vacions duranjordanianes parteixen Cuna sislematitzaci6 global referida a
les possibilitats de la conservació sanguínia, les priorilats a favor del nos-
tre home també es poden lornar a demandar histbricament en els comen-
taris de L. E. Joung, R. Wurmser, R. Briault. A. S. Wiener. L. J. Unges. K.
Simpson. P. A. Marks i A. B. Johson, els quals en conjunt van apareixer als
-