catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

D es de fa un cert nombre d'anys. més o menys coincidint amb la recuperació
relativa de les nostres llibertats nacionals i democraliques,
que, aixb si. el franquisme lamina amb una vesania irrepetible. els treballs
histbrics sobre la Guerra Civil espanyola han sorgit amb una prodigalitat
fenomenal. Gairebé sense aturador. $S la reaiitat escarida. Peribdicament,
basta donar una ullada als aparadors de les llibreries més significatives,
nogensmenys pacienls i fidels a la soferla indústria editorial vernacla, per
a comprovar la veracitat de I'asserció: sense ometre, no caldria sinó. els
corresponents catalegs de novetats literaries i les pagines setmanals. que
en el millor dels casos els rotatius destinen al món del Ilibre.
Perb. la producció ingenl assenyaiada. asseguraria que no respon pasa
les prossecucions en principi previstes pels interessats. Car, lleva1 els estudis
seriosos de rigor menats a lerme pels historiadors professionals, s'ha
caigut en nostalgies partidisles, detalls superflus. i. allb pitior. en reivindicacions
de diversa índole. Certament. predominen els reculls evocadors més
que els textos critics, els quals. en última insEancia. justifiquen el deba1 per
a establir la profunditat cognosciliva dels camins del passat. Hom té la sensació
que estrictament s'intenta revifar unes situacions de contingut poiític.
en compte de copsar. o millor percebre. que els desastres patits foren
el producte de I'oposició d'uns fets gen8rics. L'impacte d'uns esdeveniments ,S
que dominaren moments especialíssims, crucials i decisius, de I'actuat segle
que s'acaba. Amb lotes les condicions que universalment pressuposava la
naixenca de les postremes ideologies aportades pels filbsofs. i, com a contrapartida.
la suprema forca que requeria imposar-les politicament. En fi.
sumant que en la producció propia del país a I'entorn del tema es tendeix
altrament al localisme. a la individualització geografica. el panorama no
és gaire falaguer; en ocasions les minúcies inclús es confonen amb I'erudició
de violeta.
Aquesta visió en conjunt poc gratificant d'acord arnb els nostres calculs.
que avui en dia es procura adreqar pels invariablement difícils viaranys de
la política cultural. encara resulta més costeruda al consignar una absoluta
absencia de referencies dedicades a les activitats científiques. que es
desenvoluparen i subsistiren a partir del trenta-sis. Car. entre altres qüeslions
de menor entitat, s'obliqua la parlicipació que les Ciencies positives
en general van adoptar en el conflicte. i, en particular, les mediques degut
a unes raons facils de deduir. No solament pel fe1 d'aplicar els coneixements
tecnics a la practica b&l.lica, sinó per I'acopi d'ensenyaments i d'experiencies
obtingudes, que, un cap finida la contesa. revertiren en nombrosos beneficis.
Si. La idea malauradament arreiada en les fondhries d'una minoria
catalana culta, consisten1 en mantenir, no entrem en judicis de valor mental.
que el saber científic no entra a formar par1 de la noció de cultura. aques-
Ea dicotomia en el llarg capítol de la Guerra Civil espanyola es torna a cobrar
un onerós tribut. Agreujat, és adient afegir. en el cas de constatar I'exces-
-