catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La conlrlbucl6 clenlíflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
ració basica. assaja amb eficacia els esquemes terapeutics comentats. D'antuvi.
es decanta vers la Cirurgia de les vies digestives. Raventós. dominava
els secrets de les reseccions i de les sutures terme-terminals. Segons es
patentitza. després Cuna lectura atenta, en la comunicació presentada al
Primer Congrés de Meges de Llengua Catalana. Pero, en una segona fase
professional. s'interessa per I'Aparell Locomotor. En la bibliografia corresponen1
consten quatre articles consultats al respecte. Aborden uns temes
que aleshores estaven en el canelobre. bé que no es van resoldre fins passats
una pila d'anys. Es fa referencia a I'osteosíntesi i a I'autoplastia per
activar la consolidació de les fractures. Mitjangant sistemes d'avivament
sobre els fragments ossis un cop separat el cal1 defectuós. Raventós. en
aquest cas concrer, intui la importancia del factor hematic. Apart de verificar
els metodes proposats amb una gran propietat. Igualment. féu unes
observacions molt exactes sobre la resecció del maluc en les coxoartropaties
avancades que comprometien la deambulació del malalt. Aquestes intervencions
exigien un utillatge, un conjunt d'estris. que Raventós es procura.
El detall il.lustra I'ocult esforc que alguns cirurgians esmercaren
pera equilibrar les mancances tecniques encara persistents. que acusaven
particulars capítols de la Patologia Quirúrgica. No obstant aixb. acostant les
escoles franceses i alemanyes. el nivel1 operatiu amb el qual actuaven. l'a-
- 44
portació de Raventós ocupa un segon Iloc. Sense detriments de cap mena.
Esdevindria una qualificació inexacte. En conjunt. Raventós obrí una bret-
xa pera entrar en una llaumatologia. més científica que no pas mecanica.
la qual tebricament fou recollida per un grup de cirurgians entre els que
sobresorti J. M. Vilardeil (1895-1962) ja entra1 el nostre segle. Ara, les cir-
cumstancies bel.liques ho posaran damunt la taula. fins a la decada deis cin-
quanta no s'estructura una terapeutica directa eficac. Gracies a una expan-
si6 científica que de moment s'ajornara. En resum. atorgant un credit pbstum
a aqueix cirurgia oblidat. que recordem moríen plena maduresa, el discurs
cau de ple en els anys trenta; amb un minim d'interferencies.
Sobre la data indicada es palpen els beneficis d'uns primers contactes
directes. Eis mantinguts pels futurs caps de clínica, universitaris o instal.lats
en centres públics. amb els mestres europeus ja consagrats. Varis noms pro-
pis concorren a la cita. L'onomastica. per fortuna o per dissort. 6s un mal
histbric. Un indefectible cau de compromisos interiors. Els sorgits en I'ins-
tant de decidir la tria que s'estima més real o ajustada. 1, no cal acotar, en
consonancia amb el tema de torn. Pero, així les coses. no hi haura gaire
penediments. Perque. enmig de la nomina consultada. els protagonistes són
evidents; s'exposara subratllant els trets essencials,
La Facultat de Medicina barcelonesa. a I'empar del grotesc i cada vol-
ta més desacredita1 sistema d'oposicions. mitjancant el qual la Universitat
espanyola incorpora un elevadissim percentatge d'incompetents. aquesta
vegada aconsegui assimilar homes de valua. Les excepcions confirmen les