catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportant 1 oblldada contribucid de E Duran i Jorda ...
seguretat la prova biolbgica. La Flebula Transfusora conslava d'un tub de
vidre de 500 centimetres cúbics. Ambdós extrems prenien la forma de col1
cilíndric. Perb. I'inferior. presentava una inclinació de 90 graus sobre I'eix.
Succintament. I'acte transfusional tenia lloc al col.locar les corresponents
agulles en el donador i el receptor. Acte seguit. després de la prova biolbgica.
amb la boca s'aspirava una petita quantitat de sang. i. ajustan1 I'agu-
Ila del brac del malalt. comencava el lransvasament amb I'ajuda de la pressió
exercida pels classics insufladors amb peres de goma: I'enginy de Grífols
en relació amb la resta de modes tenia l'avanlalge d'accelerar I'aport sanguini.
guany no gens menyspreable en casos aguts. i. en segon Iloc, facililava
I'execució de la prova biolbgica.
Una anilisi retrospectiva dels cinc instruments descrits, o potser millor
esbossats. permetra extreure unes valoracions orientadores. Enormemenl
indicatives en allb que ateny a les ulteriors innovacions duranjordanianes.
Sumariament. a les envistes del conflicte civil queda demostral. ens sembla.
que restava penden1 el problema de la coagulació del líquid hemitic
extret. que la preparació pretransfusional continuava essent laboriosa i que
les operacions reclamaven la presencia d'un personal molt qualificat. Aixi
les coses no lardarem gaire en reivindicar les aportacions de Duran i Jorda
en aquests aspectes concrets. Car. de moment. en I'esquema de la present 343
relació romanen encara uns fets que convindra abordar. Si. No seria correc-
te. metodolbgicament valid. avancar les xifres Cuna evolució tecnica a nivel1
local: sense abans aturar-nos en I'estat de coneixements assolits en I'area
de la conservació sanguínia.
La qüestió és plausible obrir-la amb algunes preguntes, valgui la para-
doxa, que no plantegin massa interrogants. Fins a meitat del trenta-sis
que es coneixia sobre la fisiologia de la sang conservada? Quines solucions
tecniques s'havien proposat? Perque. després de la Guerra del Catorze. la
Transfusió Directa s'imposa gairebé sense reserves? Curiosament, a des-
pit de les evidencies o llacunes que es deriven, les fonts consultades no es
mostren generoses. En conseqüencia. per a abordar els antecedents que
interessen. s'haura d'exhaurir el contingut de la bibliografia apuntada: jugant
amb una mena de cercles histbrics concentrics.
Els primers intents pera preservar la sang amb fins terapeutics. subrat-
llem amb un minim de garanties experimentals. tingueren lloc en el llindar
del mil vuit-cents setze. Os a dir, comptant amb les proves d'Agote ja comen-
tades. vint anys abans del període sotmes a revisió. Anaren a cirrec de P.
Rous i de J. R. nirner, un parell d'autors no sempre citats. Segurament. degut
a que les experiencies no podien tenir pervindre. Tota vegada que tan sols
van addicionar elements dels sacarids. Ara. jocs d'eficicies terapeutiques
aparl, és irrecusable que la participació de Rous i de nirner esdevé una pro-
vatura fonamentada. Amb 101s els signes d'un anteceden1 histbric. Sobretot
a I'escatir. segons el testimoni de L. K. Diamond, que les indicacions d'a-
-