catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacM local a la pslqulatrla de guerra. la partlclpacl6 d'Emll1 Mira
ma fou objecte de repliques. admet el propi autor. ja que aqueix "... criterio
tardó tiempo en imponerse. pero al final fue aceptado.,.". Sabem, mitjancant
informacions indirectes. que Mira com a contrapartida rectifich. tal vegada
a contracor, concedint que en els casos sospitosos s'havien d'extremar al
maxim les revisions. Sortosament, les esmenes es van incloure. i. per consegüenl.
el programa es desenvolupa amb les oportunes correccions. D'entrada.
Mira proposa una classificació dels individus sotmesos a control. Incloen1
en un fons comú els recluta revisats en els centres de control psiquiatric.
els combatents evacuats del front i els provinents d'unitats operatives.
Globalment. Mira els dividi en cinc grans grups: útils pera qualssevol serveis
d'armes. útils pera serveis auxiliars. inútils temporals. inútils totals i
quadres suspectes amb diagndstic diferit: 101 i reconeixent I'interes dels
canons emprats pera perfilar cadascun dels grups indicats. les proporcions
d'espai assignat manen, ens limitarem als criteris que Mira empra pera justificar
la inutilitat total i els soldats úlils pera serveis auxiliars.
L'autor. en el grup de les inutilitats lotals. coincidí en que I'idiotisme.
la imbecil.iitat i la demencia que comportava un deficit mental crbnic. aquests
estals amb les corresponents comprovacions no admetien la més mínima
discussió. Així mateix les psicosis croniques endogenes. o sigui les actuals
psicosis organiques, eliminaven el candidat ja que era completamenl inca- 477
pac d'adaplar-se al r@im militar. Igualment. les epilkpsies amb atacs severs
i freqüents. confirmats en clíniques psiquiatriques o unilals de destí. eren
tributaries d'inutilitat total. Per últim, considera que les personalitats psi-
copatiques amb tara hereditaria intensa i evident, amb reaccions antiso-
cials que havien motiva1 hospitalitzacions, no eren aples per a cap activitat
b&l.lica. Ara, sobre aqueix punt s'ha de fer un incis. Car, el conceple de per-
sonalilat psicopatica miria, en comparació amb els coneixements actuals és
evident que suposa una imprecisió diagnostica. Basta consultar un manual
de Psiquiatria ben documental, posa1 al dia, pera comprovar la complexi-
tal del quadre. veure les varietats clíniques que admet aqueix tipus de tras-
torn de la personalitat. 6s deduible. per tant. que Mira es referia a altera-
cions de la conducta per causes organiques o simptomatolbgiques
desencadenades per alteracions genetiques. endocrines, organicocerebrals,
et. Pero, prescindint de més detalls. queda pales, no hi ha dubte. que la
llista d'inutilitats consignades denota un criteri restrictiu i sever; en con-
sonancia amb I'actitud de Mira. i deixem de banda les consideracions ide-
olbgiques. presta i disposada a no acceplar com a causa d'inutilitat res que
no fos clarament organic.
Mira. en alld que ateny als útils per als serveis auxiliars. contradint
les normes estabiertes a partir de la Guerra del Calorze. demostra que la
debilita1 mental en les seves formes lleus no constituia una causa d'inutili-
tat total. Els ulteriors progressos haguts en Psiquiatria Infantil, gracies
als tractaments reeducatius, li donaren la raó. lnvocant I'originalitat. les
-