catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucló c1ent;f~ca catalana a la medicina 1 cirurgla de guerra
als traumatismes vasculars de les extremitats superiors. No caldrh repetirho.
Mes. 6s procedent ponderar-ho, malgrat els pobres resnltats que podien
aconseguir-se també resulten considerables les conclusions bastianes respecte
a les ferides de les extremitats inferiors. Aci. dintre del país. i. la
bibliografia ho confirma. en els camps de batalla de la segona conflagració
mundial: en aquesta disiuntiva, comen tantes d'altres. i no solament en el
terreny quirúrgic, tenim una prova més que les batalles enlla i a I'entorn de
I'Ebre foren un immens lub d'assaig traidorament manejat per les potencies
estrangeres.
Correspon acabar I'apartat sobre els traumati~mes vasculars citan1 el
treball de V. Sanchis Perpiñá. Las enfermedades simpálico-vasculares ante
la guerra. investigaciones sobre el Raynaud-Buerger. que va veure la llum.
valgui I'anecdota. en un dels úlrims números de la Revista de Sanidadde
Guerra. una de les publicacions peribdiques, recordem-ho. que ha servil de
base a les nostres incursions. Anteriorment. s'ha qualificat ]a el to científic
de I'escrit. el qual certamen1 aporta dades sobre aquesta especie morbosa,
Segons es sabut, aclarim-ho pensant en els molts llecs en la materia.
descrita per primera vegada en I'any 1862 per M. Raynaud (1834-1881)
com una asfíxia circulatbria de les extremitats productora de gangrenes
226 simetriques. i. en 1908. definitivament identificada por L. Buerger (1879-
-
1943) com una tromboangiitis obliterant. És a dic. una progressiva obliteració
de la llum vascular que abocava a un tipus de gangrena seca. Sanchís
Perpiñá. en aquest cas concret, mitjancant les experiencies de guerra, tangencialment
contribuí a I'estudi dels factors que podien afavorir l'aparició
del procés. De la mateixa manera que determina les causes violentes, acompanyades
de lensions emocionals. que interferien negativament en les formes
larvades de la malaltia; teta aquesta valoració general seguim amb
eis punts concrets de la relació.
Succintament. I'escrit de Sanchís Perpiñá gira a I'entorn de tres problemes.
El primer fa referencia a la normativa que s'ha de seguir pera descartar
la presencia de la malaltia. Diagnbstic no sempre facil en aquells
hames que ho al-legaven per causes diverses. Tant reals com les esgrimides
pera eludir la mobilització militar. El segon problema abordava les condicions
que en principi podien afavorir l'aparició de la malaltia. En el tercer
problema Sanchís Perpiñá tractava de resoldre. a base d'un control específic.
els efecles que les maniiestacions simpaticovasculars eren capaces
de produir en les ferides de guerra. Des de les interferencies en la cicatrització
fins a les complicacions que agreujaven la propia naturalesa del
traumatisme. Sobre aquest darrer punt descansa l'originalitat. lanmateix el
valor medic. que ofereix I'article. Car. amb proves evidents. Sanchis Perpiñá
féu palesa la incidencia que la síndrome de Raynaud-Buerger. honorem
conjuntament els descobridors de la malaltia. tenia en determinades ferides
rebels. Observacions que fins aleshoces no havien estat ben determi-