catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld clentfflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
cretes que patiren els barcelonins duran1 una de les etapes més negres i
tragiques de la nostra historia.
En la clínica universitaria barcelonina es parla de casos de pel.lagra en
el transcurs de la conflagració. El mateix Pedro-Pons no s'escapa del garbell.
tot estrafent una expressió castellana. al confirmar-ha. aixb si. amb
extrema prudencia. Perla nostra banda. ens dirigim vers les conclusions de
Grande Covian demostrant que I'especie morbosa aparegué rnés en la postguerra.
Justament, d'una forma indirecta, o sense proposar-s'ho, Pedro-
Pons proporciona una prova més al prendre coma pel.lagrosos uns quadres
clínics en els quals el diagnbstic es confon amb processos de desnutricions
avancades alípiques. Ara. el matís 6s per aturar-nos. entre aqueix
magma clínic descrit 6s mig inclou, apareix barrejat. aquel1 llpus d'ansietat
mortal que Mira anomeni psicorrexi. Pedro-Pons, consultant unes comunicacions
de B. Llopis. extreles de J. Ortega. ressenya uns brots de tensió
pel.lagrosa que aparegueren al front de Madrid al final del menta-sel. Justament,
coincidint amb els edemes de fam que suara s'han presentat. bé que
sense cap relacib directa. La simptomatologia exposada per Pedro-Pons serva
algunes coincidencies. que opta per dividir en quatre períodes. El primer,
primordialment caracterilzat per una neurastenia acompanyada amb un baix
nivel1 de consciencia. irritabilitat i emotivital. El segon domina1 per una apa-
- 516
tia dinamica manifesta. un descens de la consciencia vital. manifestacions
pareslesiques i consciencia discriminant. En el tercer periode ultra de I'aug-
ment de I'ansietat s'instaurava una confusió mental arnb escorta d'al.luci-
nacions ¡,de deiiris. Finalment, els pacienls enlraven en un esta1 d'obnubi-
lació profunda. desintegracib del llenguatge i un síndrome febril anuncian1
unes broncopneumbnies irreversibles. Resumint, la comunicació de Pedro-
Pons no acaba d'esbargir els dubtes a I'invertir unes manifestacions psico-
somtitiques en sornatopsíquiques. Pricticament, ens quedem com estavem;
perb. des una responsabilitat histbrica. al menys aquesta era l'última reteren-
cia que podia explicar-ho.
En els actuals tractats de Patologia Medica. i en els corresponents capí-
tols sobre trastorns metabblics. quan es desenvolupen els efectes de la hipo-
alimentació amb prou feines s'esmenlen els trastorns d'origen nerviós. Lex-
plicació no és anbmala. Abans s'ha anticipat. A I'assenyalar que es derivaren
vers les avitaminosis. En aquest casos concrets cap al beriberi. o avitami-
nosi B,, dona1 que es manifesta amb una debilita1 generalitzada, pesanlor
de carnes. dificulta1 per a la marxa, parestesies i dolor al llarg dels troncs
nerviosos. Contrariament, i ignoro si no és massa agosarat dir degut al pro-
fund grau de miseria alimenthria que patí el país. Pedro-Pons objectivi unes
manifestacions nervioses específiques. que de moment tan sols es van repe-
tir als camps d'extermini nazi. Sense descartar que s'hagin repetit en les
més recents guerres. que deixen al descobert la cara més trista del vell. des-
ballestat i estimadíssim continent europeu. Mes. reprenent el fil. malgrat la