Diagnosi Urbanística I - ALELLA

More documents

Recommendations

Info

A nivell funcional, la iniciativa –que es troba en fase d’implantació- ha consistit a identificar les vies d’accés als centres escolars i millorar-ne les condicions: ampliació de voreres, col·locació de tanques i baranes, arranjament de parcs i jardins, instal·lació d’obstacles per impedir l’estacionament irregular, increment de la disciplina de trànsit, adequació de zones des desencotxament, reforç de la senyalitzacio vertical i millora de la senyalització horitzontal, entre d’altres. Les mesures adoptades coincideixen amb les apuntades pel PLSV (capítol 9.3, ‘Les condicions de mobilitat en l’entorn escolar’): 1. En carrers d’amplada reduïda on es mantenen voreres estretes i calçada per a vehicles el resultat és una distribució d’espai sempre precària per als vianants. La presència de la policia local és clau en punts de conflicte vianant/vehicle com aquest per evitar problemes de fricció i accidents, a més de regular la mobilitat d’uns i altres usuaris. 2. Cal dotar l’entorn d’un nombre suficient de passos de vianants en l’àrea més immediata on els pares esperen, ja sigui per iniciar el camí a peu com per a recollir amb vehicle. 3. Tanques de protecció. En carrers amb circulació de vehicles cal disposar d’aquestes tanques per evitar el conflicte entre vianants i vehicles. Aquests elements eviten la sortida directa a la calçada i ajuden a controlar el volum d’escolars que surten i posen l’atenció més en la localització de l’adult que l’espera que en el trànsit que pugui haver-hi. 4. Espais d’espera per a un nombre suficient de persones. Aquests espais poden ser exteriors (reculada de línies de façana), carrers només per a vianants o interiors (patis, o espais a l’aire dins l’escola). 5. Aparcament. L’existència d’aparcament, si bé priva de la visibilitat dels més petits, pot actuar també com a barrera entre vorera i calçada. 5.10. Aparcament. La situació de l’aparcament és diferent a cada nucli. En general, els problemes se circumscriuen a la demanda d’aparcament a l’entorn de centre urbà, sectors escolars i zones comercials en horari diürn, i en alguns barris residencials en horari nocturn, com ara en alguns carrers de l’Eixample i Can Sors. A la resta de barris, existeix prou capacitat d’aparcament sobre la calçada. La zona centre del municipi concentra la major demanda d’estacionament. En general, les places existents cobreixen aquesta demanda, si bé en bona part s’utilitzen espais no urbanitzats amb caràcter provisori. Al nucli urbà els vehicles no acostumen a utilitzar la vorera, però puntualment recorren a les places de càrrega i descàrrega reservades per a vehicles comercials. Són diversos els barris on els vehicles ocupen part o la totalitat de la vorera per tal de minimitzar els riscos sobre el trànsit rodat, la qual cosa acaba comportant una degradació de l’estat de conservació dels voravies i el paviment, així com un obstacle per a l’accessibilitat dels vianants. 5.10.1. Oferta d'aparcament. Segons l’Estudi de Mobilitat d’Alella, la demanda i l’oferta d’aparcament a Alella quedaria equilibrada. El dèficit de places d’aparcament fora de la calçada per a residents (a l'entorn de 590) es cobriria per les possibilitats d’aparcament en la calçada de la zona (a l'entorn de 750), especialment en horari nocturn, quan desapareix la tensió derivada de les necessitats de la demanda diürna d’aparcament. Memòria Informativa 107 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
Demanda residents Demanda comercial Oferta Balanç Dia 500 (1) 500 1.300 No hi ha dèficit Nit 1.300 0 1.300 Equilibri (1) La demanda s'ha calculat en base al cens i l'índex de motorització, i a la utilització d'altres paràmetres com ara la superfície comercial o els hàbits de mobilitat. Font: Estudi de mobilitat (Idom, 2005). Tot i que l'Estudi de mobilitat estimava un creixement de la demanda per als proper anys de només 100 noves places, atemperada per les limitades perspectives de creixement i densificació del centre urbà i presumiblement compensada a través de la gestió urbanística en el marc del POUM, s’apuntava la conveniència de crear places d’aparcament per 500 vehicles més, d’acord amb la norma SNV 641 400, per dues raons: a. El grau de provisionalitat d’una part important de les places d’aparcament actualment en oferta en l’entorn del centre urbà (a la Riera Principal i Can Calderó, bàsicament). b. La pèrdua de places d’aparcament en calçada derivades de mesures de dissuasió del vehicle privat. 5.10.2. Aparcament a la calçada (centre urbà). Aparcament a la calçada Núm. places c/d minusvàlids Ubicació (aprox.) Àngel Guimerà 25 8 1 Riera (urbanitzat) 47 0 2 Riera (sense urbanitzar) més de 100 0 0 Zona blava 50 1 0 Zona blanca (Santa Teresa) 18 0 1 Sant Josep de Calassanç 30 8 2 Coma Clara 30 0 0 Avellaners 30 0 1 Torrent Vallbona 25 4 0 Heures 33 4 1 Santa Madrona 12 0 0 Desplà - Empedrat del Marxant 0 9 0 Santa Teresa 12 0 1 Santa Eulàlia 24 0 1 Balmes 12 0 0 Riera Fosca (nocturnes) 25 1 1 Aymar i Puig (nocturnes) 20 2 1 Can Lleonart / Riera Fosca 5 0 0 Escoles Pies 6 1 0 Antoni Borrell 30 0 0 Torrent Vallbona (Cal Vell) 20-30 0 0 Torrent Vallbona (centre) 0 4 0 Mas de Xaxars 10 0 1 Antoni Borrell 10 0 0 Marià Estrada 0 0 0 Eudald Serra 25 0 0 Riera Fosca (sobre Can Sans) 40 0 0 Quatre Torres 7 0 0 Ferran Fabra - Maria Auxiliadora (nocturnes) 20 0 0 Bosquet 35 0 0 Rost 16 0 0 Total 717-727 42 13 Font: Estudi de mobilitat (Idom, 2005) i elaboració pròpia. Memòria Informativa 108 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
Page 1 and 2:
Diagnosi urbanística. Volum I. Des
Page 3 and 4:
ÍNDEX ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URB
Page 5 and 6:
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URBANÍSTI
Page 7 and 8:
- una ciutat compacta en el centre
Page 9 and 10:
drenada per tot un seguit de rieres
Page 11 and 12:
planificació urbanística "i haura
Page 13 and 14:
Distribució dels llocs de treballs
Page 15 and 16:
les urbanitzacions o barris en ciut
Page 17 and 18:
es transformà la plana agrícola (
Page 19 and 20:
Sistema d'espais lliures i tipologi
Page 21 and 22:
períodes de creixement metropolit
Page 23 and 24:
piràmide amb poca base de sustenta
Page 25 and 26:
PIRÀMIDE D’EDATS 2009. ALELLA Fo
Page 27 and 28:
Naixements, defuncions i matrimonis
Page 29 and 30:
Població segons nacionalitat. Reco
Page 31 and 32:
De l’estudi de la mobilitat resid
Page 33 and 34:
3. Dinàmiques econòmiques. 3.1. L
Page 35 and 36:
Alella és un municipi amb escassa
Page 37 and 38:
Maquinària 1999 1989 1982 Tractors
Page 39 and 40:
Establiments d’empreses de comer
Page 41 and 42:
Tipologia de les activitats censade
Page 43 and 44:
3.4.3. Població activa i sectors d
Page 45 and 46:
Atur registrat (desembre de 2010) D
Page 47 and 48:
Entitats financeres Per tipus Alell
Page 49 and 50:
3.5. Conclusions. - L’activitat a
Page 51 and 52:
4.2. La percepció de l'entorn: la
Page 53 and 54:
4.4. Parc d'automòbils. Tipus de v
Page 55 and 56:
Matriu origen/destinació Centre ur
Page 57 and 58: Tipologia dels transports A peu 2.1
Page 59 and 60: Font: Projecte d’integració dels
Page 61 and 62: no és aplicable a Alella, que mant
Page 63 and 64: 4.8.1. Mobilitat per raons de feina
Page 65 and 66: La dependència de Barcelona es va
Page 67 and 68: Mobilitat obligada per desplaçamen
Page 69 and 70: Taula desplaçaments totals, situac
Page 71 and 72: Tot i que segons les dades contingu
Page 73 and 74: d’aleshores i com a conseqüènci
Page 75 and 76: A Barcelona, la línia fa dues para
Page 77 and 78: Aquesta línia, coneguda amb el nom
Page 79 and 80: inversa. Per fer-ne ús només cal
Page 81 and 82: Parada Pugen Baixen Total Port Espo
Page 83 and 84: El 2005, la valoració mitjana del
Page 85 and 86: 5.2. Escenaris de futur de la xarxa
Page 87 and 88: L’estructura del trànsit actua e
Page 89 and 90: 5.5. Quantificació de l’ús de l
Page 91 and 92: Al giratori de la Coma Fosca, el to
Page 93 and 94: Gràfic intensitat de trànsit. Avd
Page 95 and 96: • Intersecció dels Germans Lleon
Page 97 and 98: Font: PLSV (Intra, 2009). 2) Punts
Page 99 and 100: 20/1991 i el Decret 135/1995, i es
Page 101 and 102: En llocs d’especial afluència (e
Page 103 and 104: A la zona del centre urbà acostume
Page 105 and 106: 5.9.3. Els camins escolars. L’Aju
Page 107: - Són itineraris fixes i invariabl
Page 111 and 112: 5.10.3. Aparcament fora de calçada
Page 113 and 114: del futur passeig de la Riera i de
Page 115 and 116: 6. Equipaments. 6.1. Equipaments pr
Page 117 and 118: Nombre de centres, segons tipus d
Page 119 and 120: • Camp d’esports. Situat sobre
Page 121 and 122: Altres equipaments esportius de tit
Page 123 and 124: Espais esportius en sales (> 50 m²
Page 125 and 126: Centre Cultural Can Lleonart (1) Pl
Page 127 and 128: Superfície total: 340 m 2 Dèficit
Page 129 and 130: La masia es troba situada a la part
Page 131 and 132: Nova àrea d’influència Font: Pl
Page 133 and 134: 6.3.3. Equipament sanitari. Alella
Page 135 and 136: Existeixen al municipi dos centres
Page 137 and 138: - Museu del Vi - Can Margarola. Avd
Page 139 and 140: Canonge 87 0 18 105 Can Comulada 18
Page 141 and 142: L’escàs tamany de la promoció m
Page 143 and 144: Oferta per tipologia d’habitatge
Page 145 and 146: Habitatges principals segons el nom
Page 147 and 148: Àrees amb necessitats especials El
Page 149 and 150: habitatges amb problemàtiques de s
Page 151 and 152: Cap dels sectors i polígons proced
Page 153 and 154: Font: PHL. Al PPSH s’incorporen e
Page 155 and 156: Quantitativament el nou POUM haurà
Page 157 and 158: - Reducció del volum de construcci
Page 159 and 160:
tracta de joves que busquen el prim
Page 161 and 162:
Projeccions demogràfiques del POUM
Page 163 and 164:
Per cobrir les necessitats d’habi
Page 165 and 166:
Any de construcció del parc d'habi
Page 167:
considerar de l’oferta més econ
show all

Diagnosi Urbanística I - ALELLA

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?