Diagnosi Urbanística I - ALELLA

de la població- incideixen de manera directa en la manera com aquesta població s’agrupa en
llars. A aquests factors de caire demogràfic cal afegir, a més, aquells de caire sociològic, que
condicionen les preferències de la població sobre la manera com vol viure, l’edat en què els
joves s'emancipen, el desig de formar família i el moment de fer-ho, entre d'altres.
Entre 1991 i 2001, la dimensió mitjana de llars a la RMB va passar de 3,1 a 2,7 habitants per llar
i el nombre de llars unifamiliars va crèixer del 13,5% al 20,3% del total. És a dir, es tendeix a
una menor proporció de persones per habitatge, la qual cosa, en un context de creixement de
població com el que s'ha descrit, suposa forçosament una pressió de la demanda sobre el
mercat immobiliari.
A Alella la situació és sensiblement diferent i resta condicionada, una altra vegada, per la seva
història demogràfica recent. La dimensió mitjana ha minvat, però menys que al Maresme i la
resta de Catalunya: de 3,4 el 1991 a 3,14 el 2001, i a 2,87 el 2007.
Tot i això, cal preveure un manteniment i fins i tot acceleració d’aquest procés de reducció,
especialment a partir de dos motius:
a) L’emancipació de les generacions més joves,
b) L'augment de la mortalitat com a conseqüència de l’envelliment de la població (la qual
cosa comportarà l'aparició de persones vídues).
En un municipi amb un parc d’habitatges caracteritzat per una superfície mitjana molt superior a
l’habitual, aquest problema serà especialment greu, i requerirà de la consideració de les noves
propostes d’habitatge que responguin a la demanda de llars unipersonals.
7.4. Tipus d’habitatges
Habitatges familiars segons el tipus
Alella
2001 1991 1981
Núm. % Núm. % Núm. %
Principal 1.013 54,70
Convencional 2.643 81,32 1.927 71,34
Allotjaments 0 2
Secundari 391 12,03 611 22,62 400 21,60
Vacant 206 6,34 151 5,59 439 23,70
Altres 10 0,31 12 0,44
Total habitatges 3.250 2.701 1.852
Establiments col·lectius 5 8
Font: IDESCAT (Cens d’habitatges. Decennal) i elaboració pròpia. Anys disponibles: 1981, 1991, 2001.
L’espectacular disminució de l’habitatge secundari confirma que el procés de transformació de
segona a primera residència toca a la seva fi.
Maresme Catalunya
2001 1991 1981 2001 1991 1981
Principal 69,95 61,66 58,93 69,87 71,0 71,6
Secundari 16,04 29,53 27,71 15,54 17,2 13,5
Vacant 13,36 8,40 13,36 13,67 11,6 14,9
Altres 0,65 0,41 - 0,92 0,2 -
Total habitatges 179.584 145.854 120.927 3.314.155 2.721.383 2.452.869
Estab. col.lectius 105 187 - 1.781 3.306 -
Font: IDESCAT (Cens d’habitatges. Decennal) i elaboració pròpia. Anys disponibles: 1981, 1991, 2001.
Memòria Informativa
143
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010