Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
períodes de creixement metropolità més forts tenen una repercussió feble sobre el municipi<br />
mentre que, per contra, els creixements més elevats del municipi coincideixen amb les etapes<br />
d’estabilitat a nivell general.<br />
2.2. La població i les previsions del planejament vigent.<br />
El marc demogràfic del PGO que es revisa es fonamentava en les següents previsions:<br />
- Disminució de les taxes de natalitat i mortalitat; més ràpida la primera que la segona, la qual<br />
cosa presagiava un saldo negatiu del creixement vegetatiu.<br />
- Tendència descendent del moviment migratori des de 1975. El 1978, el saldo migratori era<br />
pràcticament nul i es preveia la continuació d’aquesta situació.<br />
Sota aquest marc català les tendències locals recollien el comportament general i realitzaven la<br />
seva adequació.<br />
Les tendències locals es trobaven, en molts casos, fortament condicionades per l'impacte<br />
exterior. Si bé els moviments migratoris a nivell d’altres territoris de l’Estat s’havien atemperat, a<br />
nivell local es manifestaven moviments importants intracatalans. En el cas d’Alella, la principal<br />
component de creixement és la seva localització en l’entorn metropolità de Barcelona. Quan es<br />
dugueren a terme els treballs que conduiren al PGO (1980-84), el Pla General Metropolità de<br />
Barcelona (1974-76) ja feia anys que era vigent i, per tant, va tenir en compte els efectes que en<br />
motivaria pel que fa al trasllat de residència motivat per l’elevat grau d’atracció de les àrees<br />
costaneres sobre les classes altes i mitges de Barcelona, configurat primer com a segona<br />
residència, però amb tendència creixent a transformar-se en primera.<br />
El PGO n’establia una vigència de 12 anys (art. 2 i 3.1.1.) i preveia un creixement de 421<br />
habitants de mitjana anual (art. 3.1.2.a.) fins arribar a 12.000 habitants el 1994 (art. 3.1.2.b).<br />
En realitat, les dades de població durant aquest període han estat aquestes:<br />
1991 2001 2008<br />
Població real 6.895 8.470 9.260<br />
Nº habitatges 1a. res. 1.927 2.643 3.193<br />
Persones/habitatge 3,58 3,20 2,9<br />
Nº habitatges 2a. res. 611 391 383<br />
Estimació 2a. res. 2.186 1.253 1.111<br />
Total població 9.081 9.723 10.371<br />
Font: IDESCAT, Pla Local d’Habitatge i elaboració pròpia.<br />
2.3. Dades general de població.<br />
2.3.1. Evolució de la població.<br />
La dinàmica demogràfica consta d’un component vegetatiu (naixements/defuncions) i d’un de<br />
migratori (immigració/emigració). El component vegetatiu té unes perspectives condicionades<br />
per l’estructura d’edats, i el component migratori depèn fonamentalment dels llocs de treball que<br />
estiguin disponibles.<br />
En xifres absolutes, la població catalana es va mantenir al voltant dels 6 milions des de la<br />
dècada dels vuitanta fins al 1996, mentre que en el quinquenni seguent –fins al 2001- va fer un<br />
salt important. Aquest fort augment –6,5 milions el 2002- no va tenir en el seu origen cap<br />
increment de la natalitat, sinó un fort augment dels fluxos migratoris extracomunitaris.<br />
L’estancament del creixement demogràfic del país entre 1981 i 1996 no va afectar Alella, en<br />
bona mesura com a conseqüència de la immigració procedent de la regió metropolitana, en<br />
Memòria Informativa<br />
20<br />
Aprovació inicial<br />
POUM - Alella Desembre 2010