Diagnosi Urbanística I - ALELLA

tracta de joves que busquen el primer habitatge però que, tot i disposar d’ingressos, aquests
són insuficients per accedir a un habitatge al municipi. El suport familiar directe -per mitjà d’ajut
econòmic- o indirecte -per mitjà d’avals- és clau en l’accés d’aquests joves al mercat de
l’habitatge. Dins d'aquest perfil cal fer menció a les llars unipersonals joves, per a les quals
l’accés a l’habitatge esdevé impossible en les actuals condicions de mercat i finançament.
Tot i que amb un pes inferior, dins la demanda exclosa hi trobem també dos grups més:
a) En primer lloc, el de les persones separades, especialment quan la separació suposa
la pèrdua de l’habitatge familiar i una reducció dels ingressos.
b) En segon lloc, les persones estrangeres d’origen extracomunitari. La problemàtica
residencial de les persones immigrades d’origen extracomunitari difereix en alguns
aspectes de la problemàtica de la població local degut a l’impacte de la discriminació en
l’accés al mercat de lloguer; a les limitacions administratives, sobretot aquelles persones
amb una situació irregular; a la inexistència de suport familiar; i a la segmentació del
mercat de treball situa les persones immigrades en treballs inestables, mal pagats i sovint
informals, sobretot en el servei domèstic.
Un grup numèricament important a Alella de població estrangera amb problemes d’habitatge és
el de les treballadores domèstiques internes (habitualment dones). El fet de viure al propi centre
de treball suposa per aquestes treballadores aïllament, dependència del contractant i
impossibilitat de realitzar projectes de reagrupament familiar.
Una peculiaritat del sistema residencial a Alella és la relació de complementarietat que
s’estableix amb la oferta d’habitatge de municipis veïns. Aquest fet contribueix a fer invisible
part de la demanda exclosa que opta per buscar habitatge a localitats veïnes amb condicions
més favorables.
A partir de l’estudi del mercat immobiliari és possible establir la “frontera d’accessibilitat” o valor
mínim que permet d’accés al mercat de l’habitatge independentment de les característiques del
mateix. En el càlcul d’aquesta frontera, hem considerat tres valors:
• El preu mínim del mercat de lloguer, establert en el percentil 10%.
• El primer quartil d’habitatge en propietat, és a dir el valor que limita amb el 25% de
l’oferta més econòmica.
• La mediana del preu de l’habitatge en propietat.
El PLH quantificava el volum de demanda exclosa de la frontera d’accessibilitat que marca el
preu del lloguer lliure al municipi en almenys un 30% i, fins a un 72% la demanda que es podria
considerar exclosa del 25% de l’oferta més econòmica del mercat de propietat. S’ha actualitzat i
ajustat aquest percentatge a partir de les característiques del mercat i de l’oferta d’habitatge
actual i de les tipologies i preus màxims dels habitatges protegits segons la normativa vigent
(Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012). La sensible diferència observada entre el percentatge
d’exclusió del PLH i l'avaluat per la Memòria social es deu, sobretot, al fet que en aquest cas
s’ha considerat que l’hipoteca es realitza sobre el 80% del preu de l’immoble en comptes del
100%.
• La frontera d’accessibilitat és més elevada en el cas del mercat de propietat. Més del
60% de les llars no pot accedir a algun del 25% de pisos de segona mà amb un preu
inferior a Alella. En aquest cas una llar hauria d’ingressar un mínim de 3.355 euros
mensuals.
• El lloguer és l’opció més accessible per aquells que necessiten accedir a un
habitatge. Per accedir-hi en unes condicions de lloguer just (menys de 40% dels
ingressos) una llar hauria de percebre com a mínim 2.000 euros mensuals. Amb tot, el
30% de les llars adultes quedaria exclosa del mercat lliure de lloguer plurifamiliar.
• L’habitatge protegit concertat i el concertat català es troben lleugerament per sobre
el preu de l’habitatge de lloguer lliure però per sota el preu del mercat de venda. Per
Memòria Informativa
158
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010