Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
2. Població: dinàmiques sòcio-demogràfiques.<br />
2.1. Creixement i redistribució de la població metropolitana.<br />
En els darrers seixanta anys, l’evolució demogràfica de la RMB ha assistit a tres etapes<br />
clarament diferenciades que van del creixement absolut de la població a l’estabilitat i<br />
redistribució interna entre els seus diversos àmbits.<br />
El component migratori és important a l'inici del període. A Alella, dels 1.785 residents que hi<br />
havia al municipi procedents de la resta de l'Estat l'any 1996, 1.030 van arribar-hi entre 1941 i<br />
1970.<br />
Entre 1960-1980 la RMB va viure un procés de creixement accelerat de població que va tendir a<br />
concentrar-se a Barcelona i la seva conurbació en un context en què la població de la RMB<br />
passa de 2.566.733 habitants el 1960 a 4.234.725 el 1981. El poder d’atracció de l’àrea de<br />
Barcelona és tan acusat que fins i tot provoca la pèrdua de població en altres municipis de la<br />
regió, que s'hi trasllada.<br />
Alella participava d'aquella tendència generalitzada al creixement; un augment d'habitants<br />
moderat en termes absoluts, però notable en termes relatius en passar de 1.903 a 3.381<br />
habitants entre 1960 i 1981 (43,7%).<br />
El creixement intensiu va deixar pas, les dues dècades següents, a un de bàsicament extensiu<br />
fruit d'una redistribució interna que es va deixar sentir especialment en aquells municipis que en<br />
l’etapa anterior havien concentrat els creixements més forts i que, per tant, mostraven densitats<br />
més elevades: Badalona (-21.908 habitants), Santa Coloma de Gramenet (-27.596), l’Hospitalet<br />
de Llobregat (-55.014) i, sobretot, Barcelona (-251.016).<br />
Les destinacions d'aquesta redistribució o relocalització interna -motivada per la recerca d'una<br />
millora residencial i afavorida per les noves infraestructures de transport- van ser els municipis<br />
de la primera i segona corones metropolitanes de dimensió mitjana o petita i més propers al<br />
centre de la regió: la franja costanera, tant pel al Baix Maresme com al Garraf; àrees vallesanes<br />
com Sant Cugat i Rubí, o la Serra de l’Ordal, al Baix Llobregat.<br />
Mentre entre 1981 i 2001 la població metropolitana va augmentar en poc més de 150.000<br />
persones (un 3,68%), Alella va experimentar un creixement del 150%, en passar de 3.381 a<br />
8.740 habitants. La localització d'Alella respecte del conjunt metropolità ha condicionat el seu<br />
desenvolupament demogràfic, caracteritzat per un cert comportament anti-cíclic en què els<br />
Memòria Informativa<br />
19<br />
Aprovació inicial<br />
POUM - Alella Desembre 2010