Diagnosi Urbanística I - ALELLA

More documents

Recommendations

Info

Aquest fet constata una vegada més la gran desproporció de l’oferta a favor de l’habitatge unifamiliar. Fent una estimació a partir de la densitat admesa en les tipologies plurifamiliars es calcula el planejament actual té marge per construir un total de 350 habitatges potencials. Aquestes xifres inclouen tant les parcel·les unifamiliars no edificades dels diversos veïnats com els sòls amb sostre reconegut pel PGO (Can Manyé i Can Claudi, fonamentalment) o incorporats al planejament a través de modificació puntual (és el cas de Can Calderó-Can Serra i de la segona fase de Can Vera, en terrenys de Can Català). A aquest hipotètic diferencial entre el parc d'habitatges existent i el potencial del PGO -xifrat a l’entorn, com s'ha dit, dels 350 habitatges de nova planta- s'hi podria arribar a sumar una part dels parc d'habitatges buits i secundaris. El PLH fa referència a la necessitat de monitoritzar la incorporació –possible, però lenta i gradual- dels habitatges susceptibles d’aflorar en el mercat com a conseqüència de la seva amortització per venda o defunció del seus estadants. Tot i el saldo net per mortalitat i altres casuístiques, resulta altament difícil que sigui possible la reposició d'aquests habitatges -a través del lloguer o de la compra- per part d'una part important de la demanda endògena, a causa del desajustament existent entre l'oferta immobiliària i la demanda local. Fins al 2013, el PLH preveia una necessitat de formació de noves llars d’entre 200 i 319, el 50% de les quals podria tenir com a destinatària a població susceptible d’accedir a algun règim d'habitatge protegit. La Memòria social del POUM dóna credibilitat a aquesta projecció i la incorpora com a escenari B als seus supòsits d'anàlisi. Tots dos documents coincideixen també a l'hora d’estimar l'escenari moderat (escenari C) com el més versemblant dels plantejats (a mig camí entre el B i l'endogen), caracteritzat per un ritme decreixent i desaccelerat de la immigració estrangera i una disminució significativa del nombre de persones per llar fins a les 2,8 el 2013 (el 2007 era de 3,87). Així les coses, tant la Memòria social del POUM com el PHL consideren que la demanda total de noves llars fins a 2013 se situaria a l'entorn de les 235 unitats. Una part d'aquests habitatges pot ser de nova construcció o no, però entre 95 i 110 requeririen algun règim de protecció oficial ja que conformarien la demanda exclosa del mercat. A aquesta quantitat caldria afegir una necessitat addicional de 30-45 llars per problemes d’allotjament. Les projeccions demogràfiques fetes en el marc del PLH preveien que la població a finals de 2013 se situaria entre 9.238 i 9.628 habitants. Aquesta xifra difícilment pot acceptar-se com a punt de partida, ja que la població d’Alella ja era de 9.557 en data 1 de gener de 2010. Per això, la Memòria social del POUM pren com a base per a les seves anàlisis i projeccions el nombre de persones inscrites al padró municipal en data 31 de desembre (9.641). Per a l'any 2027, la Memòria social del POUM calcula tres escenaris demogràfics que situarien la població entre els 10.947 habitants i els 11.852, i la necessitat de noves llars d'entre 617 i 918. El POUM pren com a més versemblant l'escenari intermedi (l'escenari C). La població arribaria l’any 2027 al voltant dels 11.500 habitants i en el període 2010-2027 es crearien unes 809 llars principals, una part de nova construcció i l'altra no. Respecte de la població a 31 de desembre de 2010 (9.641 habitants), l'increment que resultaria del desenvolupament de les previsions del POUM oscil·laria entre l'11,9% (+1.306 persones) de l'escenari A i el 18,6% (+2.211 persones) de l'escenari B, amb un escenari intermedi (C) del 16,1% (+1.858 persones). Distribuït homogèniament al llarg d'aquests 17 anys, el creixement mig de la població se situaria en valors compresos entre el 0,7 i l'1,1% anual. I pel que fa a la necessitat de noves llars, els escenaris A, B i C de la Memòria social del POUM situen la demanda d'habitatge en el 16,39%, el 24,38% i el 21,5%, respectivament, en relació al parc d'habitatges principals actual (3.237). En aquest cas, el ritme de creixement de la demanda d'habitatge se situa en cotes que oscil·larien entre el 0,94 i l'1,43% interanual fins al 2027. Memòria Informativa 163 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
Any de construcció del parc d'habitatges principal i projecció fins a 2027 Com es desprèn de la gràfica anterior, la projecció d'habitatges de nova planta prevista dins l'escenari del POUM (2012-2027) decau en relació a les quatre dècades immediatament anteriors i situa el creixement en termes similars als dels anys seixanta del segle passat. L'horitzó temporal del POUM i el PTMB és pràcticament idèntic: l'any 2027 i l'any 2026, respectivament. La intensitat del creixement demogràfic previst en tots dos casos és similar: a l'entorn de l'1% anual prenent com a referència l'any 2001. En cavi, el creixement en unitats netes d'habitatge en l'àmbit municipal és sensiblement inferior. El PTMB estima que el 2026 el parc d’habitatges principals de la Regió Metropolitana creixerà en 763.670 unitats, i arribaria als 2.371.043 (això és un 32,2%) i que la població metropolitana passarà a ser de 5.934.873 persones; és a dir, 1.438.283 més que l’any 2001. Font: PTMB (2010). Memòria Informativa 164 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
Page 1 and 2:
Diagnosi urbanística. Volum I. Des
Page 3 and 4:
ÍNDEX ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URB
Page 5 and 6:
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URBANÍSTI
Page 7 and 8:
- una ciutat compacta en el centre
Page 9 and 10:
drenada per tot un seguit de rieres
Page 11 and 12:
planificació urbanística "i haura
Page 13 and 14:
Distribució dels llocs de treballs
Page 15 and 16:
les urbanitzacions o barris en ciut
Page 17 and 18:
es transformà la plana agrícola (
Page 19 and 20:
Sistema d'espais lliures i tipologi
Page 21 and 22:
períodes de creixement metropolit
Page 23 and 24:
piràmide amb poca base de sustenta
Page 25 and 26:
PIRÀMIDE D’EDATS 2009. ALELLA Fo
Page 27 and 28:
Naixements, defuncions i matrimonis
Page 29 and 30:
Població segons nacionalitat. Reco
Page 31 and 32:
De l’estudi de la mobilitat resid
Page 33 and 34:
3. Dinàmiques econòmiques. 3.1. L
Page 35 and 36:
Alella és un municipi amb escassa
Page 37 and 38:
Maquinària 1999 1989 1982 Tractors
Page 39 and 40:
Establiments d’empreses de comer
Page 41 and 42:
Tipologia de les activitats censade
Page 43 and 44:
3.4.3. Població activa i sectors d
Page 45 and 46:
Atur registrat (desembre de 2010) D
Page 47 and 48:
Entitats financeres Per tipus Alell
Page 49 and 50:
3.5. Conclusions. - L’activitat a
Page 51 and 52:
4.2. La percepció de l'entorn: la
Page 53 and 54:
4.4. Parc d'automòbils. Tipus de v
Page 55 and 56:
Matriu origen/destinació Centre ur
Page 57 and 58:
Tipologia dels transports A peu 2.1
Page 59 and 60:
Font: Projecte d’integració dels
Page 61 and 62:
no és aplicable a Alella, que mant
Page 63 and 64:
4.8.1. Mobilitat per raons de feina
Page 65 and 66:
La dependència de Barcelona es va
Page 67 and 68:
Mobilitat obligada per desplaçamen
Page 69 and 70:
Taula desplaçaments totals, situac
Page 71 and 72:
Tot i que segons les dades contingu
Page 73 and 74:
d’aleshores i com a conseqüènci
Page 75 and 76:
A Barcelona, la línia fa dues para
Page 77 and 78:
Aquesta línia, coneguda amb el nom
Page 79 and 80:
inversa. Per fer-ne ús només cal
Page 81 and 82:
Parada Pugen Baixen Total Port Espo
Page 83 and 84:
El 2005, la valoració mitjana del
Page 85 and 86:
5.2. Escenaris de futur de la xarxa
Page 87 and 88:
L’estructura del trànsit actua e
Page 89 and 90:
5.5. Quantificació de l’ús de l
Page 91 and 92:
Al giratori de la Coma Fosca, el to
Page 93 and 94:
Gràfic intensitat de trànsit. Avd
Page 95 and 96:
• Intersecció dels Germans Lleon
Page 97 and 98:
Font: PLSV (Intra, 2009). 2) Punts
Page 99 and 100:
20/1991 i el Decret 135/1995, i es
Page 101 and 102:
En llocs d’especial afluència (e
Page 103 and 104:
A la zona del centre urbà acostume
Page 105 and 106:
5.9.3. Els camins escolars. L’Aju
Page 107 and 108:
- Són itineraris fixes i invariabl
Page 109 and 110:
Demanda residents Demanda comercial
Page 111 and 112:
5.10.3. Aparcament fora de calçada
Page 113 and 114: del futur passeig de la Riera i de
Page 115 and 116: 6. Equipaments. 6.1. Equipaments pr
Page 117 and 118: Nombre de centres, segons tipus d
Page 119 and 120: • Camp d’esports. Situat sobre
Page 121 and 122: Altres equipaments esportius de tit
Page 123 and 124: Espais esportius en sales (> 50 m²
Page 125 and 126: Centre Cultural Can Lleonart (1) Pl
Page 127 and 128: Superfície total: 340 m 2 Dèficit
Page 129 and 130: La masia es troba situada a la part
Page 131 and 132: Nova àrea d’influència Font: Pl
Page 133 and 134: 6.3.3. Equipament sanitari. Alella
Page 135 and 136: Existeixen al municipi dos centres
Page 137 and 138: - Museu del Vi - Can Margarola. Avd
Page 139 and 140: Canonge 87 0 18 105 Can Comulada 18
Page 141 and 142: L’escàs tamany de la promoció m
Page 143 and 144: Oferta per tipologia d’habitatge
Page 145 and 146: Habitatges principals segons el nom
Page 147 and 148: Àrees amb necessitats especials El
Page 149 and 150: habitatges amb problemàtiques de s
Page 151 and 152: Cap dels sectors i polígons proced
Page 153 and 154: Font: PHL. Al PPSH s’incorporen e
Page 155 and 156: Quantitativament el nou POUM haurà
Page 157 and 158: - Reducció del volum de construcci
Page 159 and 160: tracta de joves que busquen el prim
Page 161 and 162: Projeccions demogràfiques del POUM
Page 163: Per cobrir les necessitats d’habi
Page 167: considerar de l’oferta més econ
show all

Diagnosi Urbanística I - ALELLA

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?