Diagnosi Urbanística I - ALELLA

A dalt, vista del continu urbà entre Alella i El Masnou al barri de Can Sors i, a sota, una mostra paradigmàtica del
creixement residencial dels anys 80: la casa adossada. Font: ICC.
La localització del sòl destinat a espais lliures i dotacions és ben diversa. El centre urbà, definint
com a tal l’àrea anterior als creixements i transformacions dels anys seixanta, únicament
disposa de la plaça de l’Ajuntament, l’antic Hort de la Rectoria i la plana d’en Gurri, als quals s’hi
han afegit més recentment d’altres, com l'Hort de Can Nyiga i el Parc dels Drets Humans, que
han aportat les unitats d’actuació desenvolupades (Can Bertran-Can Vilana, fonamentalment).
En contrapartida, el centre urbà concentra la majoria dels sòls per a serveis i equipaments
intensius.
Algunes urbanitzacions disposen de zona esportiva per als residents, amb desigual fortuna, ja
que es troben dotacions en funcionament (Alella Parc i Can Teixidor) i d’altres abandonades
(Mas Coll i club esportiu Trèbol).
Les àrees de creixement diferent a la ciutat jardí posteriors als anys setanta (promocions
plurifamiliars i cases en filera) són relativament poques i estan, en general, colmatades. Entre
elles s'hi compten les promocions del Camí del Cementiri, la Serota i Rambla Fontcalda (a la
Verge de la Mercè), alguns sectors de l'Eixample, Can Sors i la Creu de Pedra; l'entrada al nucli
de Mas Coll, i el Solell, la Bòria i el Mirador (a Vallbona).
Memòria Informativa
17
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010