Diagnosi Urbanística I - ALELLA

• La demanda explícita es caracteritza per un nivell adquisitiu molt alt i pel predomini de
la millora residencial.
• La demanda endògena -procedent del municipi- és predominant, especialment en el
segment de l’obra nova plurifamiliar i en el lloguer. La demanda exògena -procedent de
fora del municipi- es dirigeix cap a l’habitatge plurifamiliar usat del centre urbà i els
habitatges unifamiliars aïllats de preu elevat.
• Existeix una relació de complementarietat amb l’oferta immobiliària de municipis veïns,
en especial, del Masnou.
• Falta de correspondència creixent entre els preus de l’oferta d’habitatge i perfils de la
demanda.
• Demanda desatesa d’habitatge de dimensions reduïdes, de lloguer i de preu
assequible.
• La demanda latent la formen persones joves amb projectes d’emancipació (parelles i
persones soles), separats/des i treballadors/es estrangers/es extracomunitaris/es.
Tanmateix, el pes de la immigració extracomunitària en la demanda d’habitatge és
reduït i centrat en persones que treballen en el municipi. En la demanda latent també hi
ha gent gran que viu en habitatges que presenten problemes d’adequació a les
circumstàncies de mobilitat reduïda característica de l’envelliment.
• Els operadors perceben un cert refredament de la demanda d’habitatge unifamiliar
aïllat i una preferència per l’habitatge plurifamiliar. S’atribueix a:
• Percepció d’inseguretat en les urbanitzacions aïllades del nucli urbà.
• Canvi en la cultura d’habitatge
• Noves necessitats: Canvi d’habitatge unifamiliar aïllat a habitatge proper al
nucli urbà per part de part de persones jubilades o en edats properes.
7.14. Demanda exclosa i llars mal allotjades.
Les característiques del mercat de l’habitatge a Alella han provocat un desajustament entre les
característiques de l’oferta d’habitatge i les necessitats de determinats perfils de la demanda.
Com a conseqüència d’aquest desajustament, una part de les necessitats d’habitatge de la
població no està coberta de forma satisfactòria.
El desajustament està, en primer lloc, relacionat amb la tipologia dels habitatges: el mercat
conté una extensa oferta d’habitatges unifamiliars mentre que l’oferta d’habitatge plurifamiliar és
escassa. A més, en l’oferta d’habitatge plurifamiliar -fins i tot en el d’obra nova - hi predominen
habitatges extensos i hi manquen opcions d’habitatge petit i mitjà. El desajustament té a veure
també amb el règim de tinença: el mercat de lloguer és molt reduït i conté un percentatge elevat
d’habitatges unifamiliars de preu elevat destinats al lloguer temporal.
Tanmateix, la principal font de desajustament es troba en el nivell de preus de l’habitatge. Tot i
que els indicadors econòmics mostren l’elevat nivell econòmic de la població d’Alella, el fort
increment dels preus de l’habitatge -molt per sobre de la capacitat adquisitiva de les famílies–
ha suposat un augment notable del nombre de persones excloses del mercat de l’habitatge, així
com una diversificació dels seus perfils.
Per tant, el problema d’habitatge a Alella té a veure amb la insuficiència d’habitatge en
determinats segments d’oferta, amb la inadaptació tipològica, i amb la inaccessibilitat
econòmica dels habitatges. Les principals mancances del mercat corresponen a totes les
formes d’habitatge assequible, als habitatges de dimensions reduïdes i mitjanes, i als habitatges
de lloguer.
Si bé és cert que l’exclusió residencial té una incidència cada cop més general, l’exclusió del
mercat de l’habitatge afecta especialment determinats col·lectius. A Alella, el grup més nombrós
dins la demanda exclosa és el de les noves llars joves amb un nivell d’ingressos baix o mitjà. Es
Memòria Informativa
157
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010