Diagnosi Urbanística I - ALELLA

planificació urbanística "i hauran de parar especial atenció a la determinació i concreció de les
següents línies de projectes comuns":
- A la muntanya, es desenvoluparà la continuïtat entre els espais naturals existents amb
les operacions d'ordenació i faxació de projectes i normes concretes per tal de fer
possible una gestió unificada d'aquests espais.
- A les vores urbanes, es desenvoluparan les ordenacions d'acabament de la ciutat i
espais de transició a la muntanya, a la plana agrícola i al litoral amb la localització dels
usos més pertinents a establir.
- Pel que fa a les infraestructures de transport, el pla director, de manera coordinada
amb els projectes d'infraestructures, concretarà les condicions dels projectes del viari
comarcal complementari a l'actual autopista, accessos viaris a les xarxes urbanes de
carrers, reconversions de l'actual N-Ii i plataformes ferroviàries a alliberar i nou traçat
ferroviari, especialment pel que fa a les noves estacions i els seus entorns urbans.
- A les àrees de "nova centralitat" s'hi concretaran les ordenacions, els usos, les
intensitats i els equiaments d'interès general a localitzar, recolzats sobre la nova
"accessibilitat" ferroviària que les noves estacions generin.
- Aquestes àrees de nova centralitat i els sectors per desenvolupra en posicions
centrals i més accessibles hauran de proveir dèficits de serveis i equilibrar els
sistemes més desequilibrats quant a població i llocs de treball, especialment al Baix
Maresme.
Per la seva part, el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana auspiciat per l'Observatori del
Paisatge identifica el Baix Maresme com un dels 135 paisatges de Catalunya.
1.4. La conurbació d'Alella i l’àmbit funcional d’Alella, El Masnou i Teià.
L’any 1846 tingué lloc la segregació del terme de Sant Feliu d’Alella del barri mariner d’Alella de
Mar o Cases de Mar per constituir, juntament amb el barri marítim d’Ocata, el municipi del
Masnou.
Quan a mitjan segle XX el fenòmen de les urbanitzacions de baixa intensitat irromp a Alella,
primer, i després es generalitza al municipi, ho fa majoritàriament en terrenys situats al pla.
Aquest fet va afavorir l’aparició d’un teixit residencial als barris de Can Sors i Alella de Mar (Can
Teixidor, La Serreta, Montals, La Solaia, La Gaietana i Mar i Muntanya) que de mica en mica
s’ha consolidat fins a connectar amb els creixements urbans experimentats pel Masnou.
La construcció i entrada en servei de l’autopista de peatge A-19 l’any 1968 (avui C-32) suposà
un tall important al territori i, d’alguna manera, segrega el nucli històric, situat a la confluència de
les rieres de la Coma Clara i la Coma Fosca, d’aquests creixements del sud.
El Maresme: comunicacions viàries i deixalleries. Font: Consell Comarcal del Maresme.
Memòria Informativa
10
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010