Diagnosi Urbanística I - ALELLA

More documents

Recommendations

Info

Regió Metropolitana de Barcelona: divisió comarcal i capitals comarcals. Fonts: ATM i PTMB. El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries. L'àmbit metropolità de Barcelona és idèntic a la demarcació veguerial de Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per Acord de 20 d’abril de 2010, el Govern de la Generalitat va aprovar també definitivament el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (en endavant PTMB). El territori de la regió metropolitana presenta tres patrons morfològics diferenciats pel que fa al seu sistema d’assenstaments urbans: Memòria Informativa 5 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
- una ciutat compacta en el centre de l’àrea metropolitana; - uns conjunts urbans de gran abast que arriben a més de 30 km del centre; - un conjunt discontinu de pobles i teixits especialitzats, residencials o industrials. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una realitat consolidada i reconeguda per la legislació. Constitueix el nucli de la regió. Va més enllà del territori ordenat urbanísticament pel Pla General Metropolità de Barcelona, que engloba els termes de 27 municipis (476 km²), i està formada per 36 municipis amb una població el 2006 de 3.161.081 habitants i una extensió de 633 km² del Barcelonès, el Baix Llobregat i, en menor mesura, del Maresme (Tiana i Montgat) i el Vallès Occidental (Badia, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Sant Cugat del Vallès). La resta del territori constitueix la segona corona metropolitana, amb diversos graus d’implicació i interrelació amb l’àrea central. És en aquesta segona corona, plenament inserida en un context o realitat comarcal, on se situen les ciutats intermèdies i/o capitals comarcals que integrarien l’incipient arc metropolità: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Existeixen situacions que escapen a aquest esquema. És el cas d’Alella i d’altres poblacions del Baix Maresme que, si bé no formen part de l’Àrea metropolitana en sentit estricte, tenen una relació amb la metròpoli que iguala i supera, percentualment, la de diversos municipis inclosos en aquella Àrea, i en canvi manté amb Mataró, la seva capital comarcal, una relació més aviat distant. El resultat del procés de poblament i de desenvolupament de l’activitat económica a la regió en les darreres dècades ha estat una ocupació extensiva del territori, la qual cosa s’ha traduït en un increment del sòl efectivament transformat del 36,5% durant el període 1977-2000, segons dades del PTMB. L’elevada proporció de territori amb pendents superiors al 20% (un 41% de les 323.55 hectàrees de la regió) redueix l’espai apte per a la urbanització, la qual cosa no ha estat obstacle perquè en els darrers 50 anys el procés de poblament hagi travessat tres fases de creixement (intensiu, redistribució sobre el territori i represa del creixement fortament basat en la immigració extracomunitària), fins arribar a una població de 4.992.193 persones, el 2009. Comarca Habitants Alt Penedès 104.353 Baix Llobregat 793.655 Barcelonès 2.251.600 Garraf 143.066 Maresme 426.565 Vallès Occidental 878.893 Vallès Oriental 394.061 Font: IDESCAT. El creixement espectacular de la segona residència a partir de la dècada dels setanta del segle XX, amb el Baix Maresme com una de les destinacions principals, i la progressiva transformació d’aquesta segona residència en primera, vint anys més tard, han decantat clarament la relació d’Alella cap a l’entorn metropolità. Barcelona, en primer lloc, i Badalona, Montgat i El Masnou, són les poblacions amb les quals manté els principals fluxos de mobilitat per motius de treball i d’estudi. Quant a mobilitat obligada, Alella es comporta clarament com a ciutat dormitori. Aquesta elevada mobilitat es veu relativament ben servida per les connexions exteriors: especialment per autopista, poc per carretera, i gens per ferrocarril. L’estructura urbana del municipi presenta algunes dificultats per absorbir el trànsit a determinades hores punta de matí i tarda-vespre, i hi ha problemes puntuals associats a les necessitats d’aparcament que se’n deriven. Memòria Informativa 6 Aprovació inicial POUM - Alella Desembre 2010
Page 1 and 2: Diagnosi urbanística. Volum I. Des
Page 3 and 4: ÍNDEX ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URB
Page 5: ANÀLISI DE LA SITUACIÓ URBANÍSTI
Page 9 and 10: drenada per tot un seguit de rieres
Page 11 and 12: planificació urbanística "i haura
Page 13 and 14: Distribució dels llocs de treballs
Page 15 and 16: les urbanitzacions o barris en ciut
Page 17 and 18: es transformà la plana agrícola (
Page 19 and 20: Sistema d'espais lliures i tipologi
Page 21 and 22: períodes de creixement metropolit
Page 23 and 24: piràmide amb poca base de sustenta
Page 25 and 26: PIRÀMIDE D’EDATS 2009. ALELLA Fo
Page 27 and 28: Naixements, defuncions i matrimonis
Page 29 and 30: Població segons nacionalitat. Reco
Page 31 and 32: De l’estudi de la mobilitat resid
Page 33 and 34: 3. Dinàmiques econòmiques. 3.1. L
Page 35 and 36: Alella és un municipi amb escassa
Page 37 and 38: Maquinària 1999 1989 1982 Tractors
Page 39 and 40: Establiments d’empreses de comer
Page 41 and 42: Tipologia de les activitats censade
Page 43 and 44: 3.4.3. Població activa i sectors d
Page 45 and 46: Atur registrat (desembre de 2010) D
Page 47 and 48: Entitats financeres Per tipus Alell
Page 49 and 50: 3.5. Conclusions. - L’activitat a
Page 51 and 52: 4.2. La percepció de l'entorn: la
Page 53 and 54: 4.4. Parc d'automòbils. Tipus de v
Page 55 and 56: Matriu origen/destinació Centre ur
Page 57 and 58:
Tipologia dels transports A peu 2.1
Page 59 and 60:
Font: Projecte d’integració dels
Page 61 and 62:
no és aplicable a Alella, que mant
Page 63 and 64:
4.8.1. Mobilitat per raons de feina
Page 65 and 66:
La dependència de Barcelona es va
Page 67 and 68:
Mobilitat obligada per desplaçamen
Page 69 and 70:
Taula desplaçaments totals, situac
Page 71 and 72:
Tot i que segons les dades contingu
Page 73 and 74:
d’aleshores i com a conseqüènci
Page 75 and 76:
A Barcelona, la línia fa dues para
Page 77 and 78:
Aquesta línia, coneguda amb el nom
Page 79 and 80:
inversa. Per fer-ne ús només cal
Page 81 and 82:
Parada Pugen Baixen Total Port Espo
Page 83 and 84:
El 2005, la valoració mitjana del
Page 85 and 86:
5.2. Escenaris de futur de la xarxa
Page 87 and 88:
L’estructura del trànsit actua e
Page 89 and 90:
5.5. Quantificació de l’ús de l
Page 91 and 92:
Al giratori de la Coma Fosca, el to
Page 93 and 94:
Gràfic intensitat de trànsit. Avd
Page 95 and 96:
• Intersecció dels Germans Lleon
Page 97 and 98:
Font: PLSV (Intra, 2009). 2) Punts
Page 99 and 100:
20/1991 i el Decret 135/1995, i es
Page 101 and 102:
En llocs d’especial afluència (e
Page 103 and 104:
A la zona del centre urbà acostume
Page 105 and 106:
5.9.3. Els camins escolars. L’Aju
Page 107 and 108:
- Són itineraris fixes i invariabl
Page 109 and 110:
Demanda residents Demanda comercial
Page 111 and 112:
5.10.3. Aparcament fora de calçada
Page 113 and 114:
del futur passeig de la Riera i de
Page 115 and 116:
6. Equipaments. 6.1. Equipaments pr
Page 117 and 118:
Nombre de centres, segons tipus d
Page 119 and 120:
• Camp d’esports. Situat sobre
Page 121 and 122:
Altres equipaments esportius de tit
Page 123 and 124:
Espais esportius en sales (> 50 m²
Page 125 and 126:
Centre Cultural Can Lleonart (1) Pl
Page 127 and 128:
Superfície total: 340 m 2 Dèficit
Page 129 and 130:
La masia es troba situada a la part
Page 131 and 132:
Nova àrea d’influència Font: Pl
Page 133 and 134:
6.3.3. Equipament sanitari. Alella
Page 135 and 136:
Existeixen al municipi dos centres
Page 137 and 138:
- Museu del Vi - Can Margarola. Avd
Page 139 and 140:
Canonge 87 0 18 105 Can Comulada 18
Page 141 and 142:
L’escàs tamany de la promoció m
Page 143 and 144:
Oferta per tipologia d’habitatge
Page 145 and 146:
Habitatges principals segons el nom
Page 147 and 148:
Àrees amb necessitats especials El
Page 149 and 150:
habitatges amb problemàtiques de s
Page 151 and 152:
Cap dels sectors i polígons proced
Page 153 and 154:
Font: PHL. Al PPSH s’incorporen e
Page 155 and 156:
Quantitativament el nou POUM haurà
Page 157 and 158:
- Reducció del volum de construcci
Page 159 and 160:
tracta de joves que busquen el prim
Page 161 and 162:
Projeccions demogràfiques del POUM
Page 163 and 164:
Per cobrir les necessitats d’habi
Page 165 and 166:
Any de construcció del parc d'habi
Page 167:
considerar de l’oferta més econ
show all

Diagnosi Urbanística I - ALELLA

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?