Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
Diagnosi Urbanística I - ALELLA
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
2.5. Conclusions.<br />
- L’evolució de la població ha estat creixent i ha tingut en la component migratòria el seu<br />
motor principal. El creixement demografic del Maresme i Alella s’han mantingut paral·lels,<br />
en línies generals.<br />
- A finals de 2010, la població estava a prop dels 9.600 habitants. En els últims 9 anys, la<br />
població ha crescut de 953 habitants, el 10% respecte de la xifra absoluta de finals de 2001.<br />
- En els últims anys el creixement vegetatiu ha estat pràcticament zero.<br />
- El saldo migratori va ser lleugerament negatiu fins a l’any 2006, atès que la incorporació de<br />
nova població provinent de l’àrea metropolitana i de poblacions veïnes va ser compensada<br />
amb escreix per la fugida de població jove cap a d’altres poblacions amb una oferta més<br />
assequible i variada. En els últims dos anys el saldo migratori ha estat positiu, trencant<br />
aquesta tendència.<br />
- A finals de 2009, un 9,03% del cens (863 habitants) corresponia a persones nascudes a<br />
l’estranger. D’aquestes només un 50% aproximadament eren d’origen extracomunitari<br />
(principalment Amèrica del Sud) i tenien entre 25 i 39 anys.<br />
- El creixement poblacional es correspon fonamentalment amb l’oferta d’habitatges. La<br />
millora residencial -la decisió de viure a Alella a la recerca d’una millor qualitat de vida- ha<br />
atret un nombre constant de famílies de l’àrea metropolitana, sigui en residència nova, sigui<br />
perquè ja hi disposaven de segona residència.<br />
- A l'altre plat de la balança, la manca d'oferta immobiliària a preu assequible i les reduïdes<br />
oportunitats laborals del municipi expulsen el col·lectiu de persones en edat d'emancipació<br />
(especialment, entre els 25 i els 35 anys).<br />
- El creixement migratori dels darrers anys representa la pràctica totalitat del que creix Alella.<br />
I aquest, en la seva gran majoria, és degut a la transformació de la segona en primera<br />
residència. Però aquesta transformació tocaria a la seva fi, a la vista del baix creixement<br />
dels darrers anys i del context de crisi econòmica actual.<br />
- Alella mostra uns nivells d’instrucció molt per sobre del Maresme, amb un percentatge de<br />
titulars superiors el 2001 del 26% (similars als de Cabrils, Cabrera, Teià, Sant Andreu de<br />
Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt), fet que es pot relacionar amb la immigració de sectors<br />
instruïts de l’àrea metropolitana.<br />
- La majoria de la població treballa en el sector serveis i la majoria ho fa fora del municipi.<br />
- Alella es comporta com a ciutat dormitori: exporta personal laboral en tots els sectors<br />
excepte el primari, i en totes les categories professionals excepte les de més baixa<br />
qualificació. No obstant aquest corrent de fons, l’índex d’autocontenció s'hauria incrementat<br />
entre 1996 i 2001.<br />
Memòria Informativa<br />
31<br />
Aprovació inicial<br />
POUM - Alella Desembre 2010