Diagnosi Urbanística I - ALELLA

Àrees amb necessitats especials
El PLH no detecta àrees o barris amb necessitats especials on es concentrin problemes
destacables pel que fa a deficiències del parc d’habitatges, dèficits d’urbanització, fenòmens de
barraquisme, problemàtica social, etc. en la línia del que estableix la llei 2/2004 de millora de
barris i àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.
Es podria mencionar el barri del Rost. A causa la seva topografia presenta carrers amb fort
pendent i nombroses barreres arquitectòniques. El veïnat té un parc d’habitatges força antic i
presenta algunes deficiències, sobretot a nivell de xarxes de serveis subterrànies i aèries.
També hi trobem una població força envellida en relació amb la resta del municipi i això genera
alguns problemes d’accessibilitat i dependència social.
Característiques dels habitatges principals, segons la superfície útil (percentatge)
Alella Maresme Catalunya
1991 2001 1991 2001 1991 2001
Fins a 49 m² 1,6 1,4 1,85 2,03 5,49 4,18
De 50 a 69 m² 8,8 9,7 18,06 14,71 25,39 21,61
De 70 a 99 m² 28,2 26,2 49,88 49,25 46,17 48,15
De 100 a 119 m² 9,5 11,3 12,68 13,11 10,79 11,72
De 120 a 149 m² 11,6 13,1 7,30 8,23 6,07 7,07
De 150 m² i més 40,3 38,3 10,22 12,68 6,11 7,26
Total habitatges principals 1.927 2.643 89.940 125.611 1.931.172 2.315.774
Font: IDESCAT i elaboració pròpia.
Dels quadres anteriors es desprèn l’elevat nivell de l’habitatge, ja sigui per la seva superfície útil,
ja sigui per la seva dotació d’instal·lacions.
La superfície mitjana dels habitatges principals era de 150 m 2 i més el 2001, amb una ocupació
de 3,14 habitants per habitatge. Aquesta característica es deu, en part, als seus orígens com a
residència secundària, reconvertida més tard a habitatge principal.
Es tracta, en qualsevol cas, de valors superiors a la mitja comarcal i catalana. Mentre en els
àmbits de referència esmentats, predominaven els habitatges d'entre 61 i 100 m 2 (el 52% a
Catalunya, el 60% al Maresme i el 65% a la RMB), a Alella la categoria predominant la
formaven els de més de 150 metres quadrats: 4 de cada 10 habitatges superaven aquesta
superfície l'any 2001. És un percentatge deu vegades superior al del conjunt de la RMB.
Pel que fa al règim de tinença, la major part del parc d'habitatges és de propietat. Es tracta
d'una característica comuna al conjunt del país, si bé a Alella es dóna amb una intensitat més
marcada (82,4%). Aquesta circumstància posa de manifest l’escassa oferta de lloguer existent
al municipi (11,7%); un element de rigidesa de l'oferta immobiliària interna que no satisfà la
demanda d'emancipació de les capes de població més joves i de les rendes més baixes.
L’elevada proporció del règim de propietat s'explica en part per la conversió a habitatge principal
d'antigues cases d'estiueig o cap de setmana. Si l’any 1991 un 21,6% dels habitatges familiars
del municipi eren secundaris, deu anys més tard aquest percentatge havia baixat fins al 12%,
tres punts per sota de la mitjana catalana. Paral·lelament, el percentatge d'habitatges vacants
va decaure del 23,7% al 6,3%.
7.6. Habitatges buits.
El cens de població i habitatges de l'INE de 2001, calculava en un centenar els habitatges buits i
en 313 els de segona residència, amb una utilització inferior a 90 dies en 267 casos.
Memòria Informativa
146
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010