Diagnosi Urbanística I - ALELLA

primer lloc, i de la conversió de la major part del parc d’habitatges de segona residència a
primera, després.
El primer fenòmen –la immigració metropolitana per millora residencial- va provocar un
creixement relatiu de la població d’Alella del 28,4% entre 1960 i 1970, i del 46,6% entre 1971 i
1981. Tot i que molt elevada, la taxa es va incrementar encara més amb la generalització del
pas de primera residència a primera: entre 1981 i 1991, l’augment va ser del 103,9%. En els
darrers anys, la taxa anual s’ha moderat. Els valors negatius dels anys 2004 (-0,18%) i 2007 (-
0,17%) es deuen a la revisió i depuració del padró d’habitants, més que no pas a pèrdues
efectives de residents.
2.3.2. Estructura d’edats.
Evolució de la població / Censos homogeneïtzats.
Any Població
1900 1.370
1910 1.387
1920 1.498
1930 1.597
1940 1.542
1950 1.673
1960 1.903
1970 2.300
1981 3.381
1986 5.287
1991 6.895
1996 7.696
2001 8.470
2006 9.013
2009
2010
9.397
9.557
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Fundació BBVA i Ajuntament d’Alella.
Padró municipal d’habitants. Xifres oficials. Recomptes.
Any Població Taxa anual
2010 9.557 1,67
2009 9.397 1,46
2008 9.260 2,83
2007 8.998 -0,17
2006 9.013 0,81
2005 8.940 1,22
2004 8.831 -0,18
2003 8.847 0,58
2002 8.796 2,11
2001 8.614 2,39
2000 8.413 2,90
1999 8.176 2,90
1998 7.889 3,64
Font: IDESCAT i elaboració pròpia.
La composició de la piràmide local de població reprodueix l’esquema general català, si bé
mostra menor presència (menor envelliment) de la població per sobre dels 65 anys (12,98%)
que la resta de la comarca (14,44%) i del país (16,25%), amb dades de 2008.
A Alella tenen més pes les franges situades entre els 5 i 24 anys i entre els 45 i 64. La població
infantil de 0/4 anys se situa entre els valors catalans i comarcals. És, en qualsevol cas, una
Memòria Informativa
21
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010