Diagnosi Urbanística I - ALELLA

- Reducció del volum de construcció i refredament de la demanda, fruit de la conjuntura
actual del mercat immobiliari, econòmic i financer.
7.13. Demanda d'habitatge o de noves llars.
L’estudi de la realitat demogràfica d’un municipi recull l’agregació del moviment de dues
variables: el creixement vegetatiu i del creixement migratori.
La creació de llars varia segons de l’edat de la població. Si dividim la població en quatre cohorts
(menors de 25 anys, individus entre 25 i 35 anys, individus entre 35 i 50 anys i majors de 50
anys), la forquilla amb major requeriment de primer habitatge se situa entre els 25 i 35 anys,
mentre que la demanda d’habitatge per al conjunt d’individus d’entre 35 i 50 anys és de tipus
secundari o de reposició. Per a les persones majors de 50 anys i menors a 25, la demanda
baixa significativament. Val a dir, però, que l’emancipació està molt relacionada amb els nivells
d’ocupació i de renda, que condicionen la capacitat dels individus per a l’adquisició d’un
habitatge.
La demanda d’habitatge s’articula a partir de diferents variables, com el perfil dels demandants,
el tipus d’habitatge demandat, l’objectiu de la demanda o la seva manifestació. Diferents formes
de demanda requereixen diferents formes d’intervenció pública. La demanda d’habitatge es
compon de:
a) Una demanda efectiva, conformada per aquelles persones que de manera explícita i
activa acudeixen al mercat o a l’administració com a demandants d’habitatge.
b) I una demanda latent, conformada per aquelles persones que, si bé no cerquen
activament un habitatge, es troben una situació de necessitat d’habitatge. La demanda
latent agrupa a una part important de les persones excloses del mercat de l’habitatge.
Dins aquest grup s'hi inclouen:
• Persones que no disposen d’un habitatge però que no en cerquen per motius com
la manca d’oportunitats en el mercat privat (principalment, a causa dels baixos
ingressos).
• Persones que, tot i disposar d’un habitatge, estan mal allotjades degut a
problemes d’accessibilitat, adequació, sobreocupació, habitabilitat, etc.
En segon lloc, diferenciem també dos grups de demanda en funció de la motivació de la
demanda:
a) Pel primer dels grups la motivació principal és la millora de la situació residencial. Es
tracta d’una demanda caracteritzada per l’aspiració d’habitatge més que no pas per la
necessitat d’habitatge. Igualment, aquest grup pot subdividir-se en dos:
• Llars que busquen una millora en les seves condicions residencials actuals ja
sigui en termes d’habitatge (més espai, millors equipaments, etc.) com d’entorn
(tranquil·litat, qualitat de vida, etc.)
• Llars que busquen l’accés a la propietat: persones que ja disposen d’habitatge en
altres formes de tinència i que busquen accedir a un habitatge de propietat com a
forma d’ampliació de patrimoni, inversió, estabilitat, etc.
b) Pel segon dels grups la motivació no és la millora, sinó l’accés a l’habitatge en condicions
adequades. Es tracta d’una demanda caracteritzada no per les aspiracions residencials,
sinó per la necessitat d’habitatge.
Tot i el refredament del mercat, la demanda d’habitatge en el municipi té les característiques
generals següents:
Memòria Informativa
156
Aprovació inicial
POUM - Alella Desembre 2010