FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 111
reial. 176 Van ser precisament mestres estrangers qui van fabricar els
primers rellotges, i amb això van determinar l’aparició d’un nou cos
d’artesans dedicats a la fabricació i la reparació. 177
En aquest context, com havia fet el Capítol de la catedral de
València el mes de març de 1378, a Tortosa es va fer contractar la
fabricació d’un rellotge per a la seu el mes de novembre del mateix
any. Conservem el text del contracte amb el mestre rellotger, Joan de
Tornai, així com diferents referències breus que demostren que l’obra
es va portar a terme i va servir a la ciutat al llarg del darrer quart del
segle XIV i primeres dècades del XV. 178
La primera referència que tenim de la voluntat de fer fabricar
un rellotge mecànic a la ciutat es troba al llibre de provisions de la
ciutat de l’any 1378, corresponent al dia 11 de setembre. Fa referència
a la decisió de la universitat d’ajudar a l’obra del rellotge que es volia
començar a fabricar:
... fou provehit ... que per profi t e honor de la terra e ornament
de la seu volgueren e atorgaren que a una alarotja ques’espera a
fer en la seu de Tortosa o al maestre que la ha a fer per preu de
quatre cents fl orins, sien dats en aiuda dels dits CCCC fl orins, es
a saber cent fl orins d’or, e que aquells li sien dats com los CCC
fl orins haura reebuts del senyor bisbe e capitol de la seu. Pero
que ferm lo dit maestre ab bones obligacions que la dita allaroia
haura bona effi cacia e sera bona e ferma e segons estar deu. 179
Dos dies després d’aquest acord, el dia 13 de novembre de 1378, es
van reunir representants del Capítol i la ciutat amb el mestre Joan de
Tornai i van acordar la manera de fer el rellotge a la seu de la ciutat.
Participaren de part de l’església de Santa Maria el degà, l’ardiaca de
Culla i l’infermer de la seu. En representació de la ciutat ho van fer
Arnau Tordeles, Pere Burgués i Bernat de Mora. Des del primer moment,
doncs, van ser els dos estaments de la ciutat, civil i eclesiàstic,
els promotors de l’obra, de la qual en endavant compartirien jurisdicció.
La voluntat d’entesa devia tenir l’origen en la prohibició feta aquest
mateix any per Pere el Cerimoniós als jurats de la ciutat de València
176. MORALES, J.; TORREBLANCA, M. J., 1989, pàgs. 449-480.
177. SANCHÍS SIVERA, J., 1909, pàgs. 974-976. Ibíd., 1914, pàgs. 223-231. ARGILÉS,
C., 1988, pàgs. 259-273. VINYOLES I VIDAL, T. M., 1985, pàgs. 32-33. CAMÓS, L., 1936, pàgs.
423-446. MORALES, J. J.; TORREBLANCA, M. J., 1989, pàgs. 449-474. ZARAGOZÁ, A., 1999,
pàgs. 199-201.
178. ACTo, NC 1378, 18 de novembre. Vegeu ap. doc. 61. VILLAR DOMINGO, J.,
1928, pàgs. 70-72.
179. AHCTE, Provisions 1375-1379, fol. 201v. 11 de novembre de 1378.