FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

464 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
Sant Mateu i el 1382 des de València. Suposem que en tots dos casos la
presència en aquests llocs tindria el seu origen en motius professionals,
encara que no sabem en quines obres concretes treballava. El fet que
en la primera de les ocasions fos cridat a l’obra essent mestre major
Andreu Julià obliga a pensar que els dos menestrals haurien tingut
anteriorment relacions professionals, fet que referma la vinculació a
València del primer (fi gs. 20-21). 74
En segon lloc, de les fonts es desprèn una formació interdisciplinària
del mestre, com era freqüent a l’època. Antoni Guarc exercia
a la vegada com a arquitecte i com a escultor, encara que en aquesta
darrera tasca no es caracteritzava per un treball de qualitat segons es
desprèn de l’obra que li hem atribuït. Respecte al treball com a arquitecte
tenim poca informació que ens permeta valorar-ne la perícia. La
conservació de la traça de la seu signada per ell no pressuposa obligatòriament
que el projecte fos obra seua. Podia ben ser una còpia de
la traça original que ell hauria traslladat per a poder-hi treballar. Això
explicaria l’existència de la frase “mostra a portar” al costat del nom
del mestre, al revers del pergamí. Amb tot, sí que es devia tractar d’un
dels coneguts com a mestres de pedra o mestres de fer esglésies, termes
que els distingia dels mestres de vila o mestres de cases, especialitzats
en obra de maó i fusta. Potser fi ns i tot era un dels mestres formats
a recer del prestigiós Andreu Julià, que al llarg de la seua trajectòria
professional sens dubte devia ensenyar l’ofi ci a nombrosos menestrals
des del seu obrador.
En tercer lloc, les referències de l’any 1382 i la mateixa existència
de la traça fan pensar que la relació entre el mestre i la fàbrica
tortosina abans de l’agost d’aquest any va ser força estreta. És possible
que entre el mes de juny de 1381 i la mateixa data de l’any següent
el mestre Joan, que havia exercit primer com a aparellador d’Andreu
Julià i després com a mestre major, fos substituït per Antoni Guarc.
Aquest hauria passat a exercir el càrrec de mestre interí fi ns l’estiu de
1382, fet que explicaria que tingués en el seu poder una còpia de la
traça de l’obra. La decisió fi nal del Capítol de no oferir-li el càrrec de
mestre major sinó el d’aparellador indica que tampoc no devia ser un
arquitecte de primera fi la. En tot cas, és evident que no devia tenir
el mateix reconeixement professional en l’àmbit de la Corona de què
gaudia el seu rival Pere de Moragues.
La comparació dels relleus dels capitells de fi nestra atribuït a
Antoni Guarc amb els de la resta de la capella de Sant Pere permet
74. MATAMOROS, J., 1932, pàg. 86. Les notícies de què disposem no ens permeten
concretar si existia cap tipus de vincle familiar entre aquest menestral i Antoni Guarc.