FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

278 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
s’ajustava de manera aproximada a l’espai ocupat pel sector central
del presbiteri i les naus de l’actual temple. Si no fos així, no hagués
estat possible la substitució progressiva a partir del segle XV tal com
la tenim documentada. El mateix raonament indica que l’edifi ci seguia
l’orientació tradicional est-oest. Possiblement, el seu eix longitudinal no
coincidia exactament amb el del temple actual. Ho permeten suposar
diferents factors. Especialment les rectifi cacions observables al basament
exterior de la torre de Sant Pere, punt on van començar les obres del
nou temple, a l’angle nord-est del claustre i al mur de la galeria nord
del claustre. També podria ser indici del desplaçament cap al nord de
la nau moderna respecte a la façana medieval que s’observa al dibuix
de Wyngaerde, encara que el seu caràcter de dibuix a mà alçada li
resta concreció. 87 És possible que hi hagués un lleuger desplaçament
nord-est sud-est de l’eix longitudinal del temple romànic respecte a
l’actual. Si fos així, l’orientació del temple romànic coincidiria més que
l’actual amb la dels murs de l’antic palau episcopal i refetor, així com
amb la de la galeria meridional del claustre; tots de cronologia anterior
al segle XIV. Per a confi rmar aquesta hipòtesi, però, caldria realitzar
prèviament un estudi metrològic i arqueològic del conjunt.
Amb les notícies de què disposem no és possible determinar exactament
quins eren els límits espacials de l’edifi ci. Tot fa pensar que en
gran part l’absis romànic s’encabia dins de l’espai central de l’actual
presbiteri. El perímetre del segon no devia ultrapassar la línia que
determina l’actual arqueria de separació entre el presbiteri i la girola.
Considerem que aquesta devia estar bastida en bona part quan es va
enderrocar la capçalera romànica, a partir de 1428, ja que només dos
anys després d’aquesta data es van tancar les voltes de la girola. 88 La
nau de l’edifi ci romànic, amb relació a allò que hem apuntat, ocuparia
el solar aproximat de les actuals naus central i laterals, envaint part de
l’espai de les capelles meridionals en els trams baixos. Quant a la línia
de façana, les referències a l’enderroc dels darrers murs de l’edifi ci en un
moment en què la nova façana barroca estava ja bastida fi ns a l’alçada
del primer nivell de capitells fan pensar que es trobaria retirada cap a
l’est amb relació a aquesta darrera, en el solar corresponent al darrer
tram de nau. Era, per tant, un edifi ci de dimensions mitjanes dins del
context de la segona meitat del segle XII. Segons la nostra hipòtesi,
l’edifi ci tindria entre quaranta i cinquanta metres de llarg, dimensions
considerades habituals per a edifi cis d’aquesta cronologia. 89
87. LLUÍS, J., 2000.
88. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat “El tancament de les voltes (1430-1434)”,
pàg. 157.
89. PUIG I CADAFALCH, J., 1983, vol. III, 1, pàg. 36.