FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 501
En tots dos casos dedica un capítol introductori als coneixements de
geometria del món medieval.
És obligat fer referència, en parlar del bagatge de coneixements
del mestre, al carnet de Villard d’Honnecourt. El recull ha generat una
gran quantitat de bibliografi a, que aquí no podem enumerar ni analitzar.
Podem destacar l’estudi ja esmentat de Roland Bechmann, així com
l’edició del quadern presentat i comentat per Alain Erlande-Brandenburg
i altres, totes dues obres publicades l’any 1991. Recullen la bibliografi a
específi ca sobre el tema. Podeu llegir també un enfocament crític sobre
les teories tradicionals al voltant de Villard a Carl F. Barnes. 201
Les grans fàbriques medievals eren una font fonamental de coneixement
i centres d’innovació tècnica constant. En aquest sentit es
valora la importància de debats com els plantejats a la catedral de Milà
o a la de Girona, que permeten sentir parlar als arquitectes sobre els
seus coneixements. Descarten qualsevol dubte sobre la capacitat de
l’arquitecte medieval a l’hora de fer càlculs d’estàtica i equilibri. 202
En gairebé tots els casos la formació del mestre és pluridisciplinària,
encara que aquesta pot ser entesa des de dos punts de vista
diferents. Alguns, els que podem qualifi car dins del primer tipus de
mestre, es presenten com a professionals experts en diferents branques
de la construcció. El cas més paradigmàtic és el d’Andreu Julià, que
domina les tècniques de construcció en pedra, l’enginyeria hidràulica,
l’alicatat… Forma part dels grans mestres d’arquitectura sorgits de centres
urbans baixmedievals de primera línia com Barcelona o València,
que dominen les tècniques tradicionals de treball però que introdueixen
nous elements de concepte a l’arquitectura i en permeten l’evolució,
com són Francesc Baldomar i Pere Compte a València o Bernat Roca
a Barcelona per citar alguns exemples importants dels dos nuclis que
van exercir més infl uència sobre la fàbrica de Tortosa. 203
La majoria de mestres destaquen per la versatilitat en obres de
pedra. A més d’edifi cis pròpiament dits, treballen en enginys de molins,
ponts, fonts, sèquies o altres obres de pedra o d’enginyeria per a les
201. BARNES, C. F., 1982 i 1989, pàgs. 209-223.
202. LUND, F. M., 1921-1922, pàg. 2; FRANKL, P., 1960, pàgs. 57-86; KIMPEL, D.,
SUCKALE, R., 1990, pàg. 44 i s.
203. Sobre la trajectòria dels dos primers, vegeu ZARAGOZÁ, A., 1997, pàgs. 97-
104; ibíd., 1998, pàgs. 71-79; vegeu també la síntesi recent de ZARAGOZÁ, A., 2000,
pàgs. 141-152 i 161-183. Com a estudi actualitzat sobre Bernat Roca, vegeu ORTOLL,
E., 1999, pàgs. 271-293. Resulta també interessant en aquest sentit la trajectòria traçada
per Amadeo Serra sobre Joan del Poyo, mestre d’obres de la ciutat de València
i empresari de la construcció pluridisciplinari (SERRA, A., 1994, pàgs. 111-119 i 1999,
pàgs. 410-411).