FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

330 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
e barbes e les fresadures dels mantels, sien daurats e debuixats
de beles colors e de fi nes en los lochs covinents, segons que en
lo dictat està ordenat...
El perímetre de la capella havia de ser resseguit interiorment per
un banc de pedra, similar al que hi havia a la sala capitular adjacent. El
mestre havia de donar també feta la taula d’altar, de pedra, i construir
per a les necessitats de la litúrgia un armari, una petita fornícula per
desar les canadelles i un canó de pedra on buidar el calze.
Quant al paviment, era la voluntat dels promotors que fos fet
de lloses de pedra de bona qualitat. Al voltant de l’altar havia de ser
un pam més alt que a la resta de la capella. Francesca volia ser-hi
enterrada, per aquest motiu demanava que el mestre col·loqués en un
lloc adient dues lloses de pedra amb els seus senyals al cap i que hi
deixés espai per escriure un epitafi .
Finalment, malgrat que això no sembla que anés a càrrec de Valença,
es dóna notícia que la capella havia de restar tancada amb una
reixa, la qual cosa ens permet acabar d’imaginar el preciosisme que
devia caracteritzar l’espai un cop acabades les obres esmentades.
Joan Valença, malgrat ésser qualifi cat com a mestre de pedra, no
sembla perfi lar-se com a escultor de qualitat. El contracte el presenta
més aviat com a mestre d’obra especialitzat en temes constructius. Prèviament
a la signatura del document, Francesca i el conjunt capitular
havien valorat un projecte de l’obra. La traça va plaure als representants
eclesiàstics, ja que al text de les capitulacions s’especifi ca que
determinats elements, com els falsos fi nestrals, s’haurien de fer de la
manera que es mostrava al projecte. Aquesta especialització explicaria
la voluntat dels promotors que les imatges esculpides dels fi nestrals
interiors i la Verge de l’entrada fossen encarregades a un bon mestre,
referint-se a un escultor. Malauradament, cap altra notícia documental
ens ha permès conèixer el nom de l’artista al qual es van encarregar
les obres d’escultura, al mateix temps que la destrucció de l’obra al
segle passat ens impedeix analitzar-la.
La construcció de la capella va aportar riquesa espacial i complexitat
estructural a l’àmbit interior del capítol. Es va concebre com un
absis que trencava la direccionalitat transversal del seu espai, al mateix
temps que la riquesa ornamental derivada de la mateixa estructura i
de la decoració escultòrica aportava dinamisme a l’equilibri regular de
la sala principal. Pel que es desprèn de la descripció, la capella era
similar a altres fetes aixecar contemporàniament per famílies poderoses
o confraries a l’interior dels temples o als claustres. La reconstrucció
per mitjà del projecte de la forma de la volta recorda la del presbiteri
de la propera capella episcopal, bastida contemporàniament a la