FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC
directes relacionades amb el món de l’arquitectura, la majoria com a
col·laborador de Bernat Roca. Aquest fet i les relacions documentals
conegudes d’antuvi entre ambdós mestres vincula la fàbrica de la seu
de Tortosa amb els millors professionals de la construcció de l’àmbit
barceloní i situa el temple tortosí entre les obres més destacades de
l’arquitectura gòtica del món meridional. Una fi ta més en la concepció
interna d’un espai diàfan i lluminós, tal com correspon a la plenitud
de les arquitectures gòtiques mediterrànies.
Temps després de la mort de Pere Moragues (ca. 1387-1388) i de
l’activitat a la fàbrica del seu aparellador Joan de Mainí (1383-1402),
convertit en mestre Joan, en un tercer moment important d’acord amb
l’àmbit cronològic de la tesi s’anirà continuant l’obra de la seu, seguint
les pautes marcades, fi ns a fi nals del segle XV en paral·lel a la presència
de diferents mestres, majoritàriament, valencians. Entre ells destaquen
Pasqual de Xulbi i el seu fi ll Joan (documentats en 1402-1458)
vinculats amb l’art del territori nord del país valencià pertanyent a la
diòcesi de Tortosa i assistents al congrés d’arquitectes de Girona de
l’any 1416, Pere Compte (documentat en 1459), ciutadà de València i
mestre d’esglésies de reconeguda vàlua, i Antoni Queralt (documentat
en 1498), un professional de prestigi de la ciutat de València al costat
de Pere Compte, Garcia de Toledo i Joan Corbera, el mestratge del qual
s’allargaria més enllà de l’any 1499 i que representaria una transició
entre els segles XV i XVI, encara pendent d’estudi.
Com a cloenda del pròleg que ens ocupa, voldríem afegir que
la tesi doctoral de Victòria Almuni i Balada ha estat concebuda des
dels inicis com un treball necessari d’infraestructura documental, imprescindible,
per poder fonamentar, a posteriori, teories històriques i
artístiques que la relacionin amb l’arquitectura gòtica mediterrània. Són
moltes les notícies, els mestres, les situacions, les intervencions i les
relacions, la base de la piràmide està construïda però s’ha d’intentar
que aquesta arribi molt més alt. La catedral de Tortosa, entre les de
Narbona, Barcelona, Girona, Lleida i València, ho està esperant. Quan
Bernat Dalguaire tornà del seu viatge, el dia 31 de maig de 1346, hom
tenia clar que s’anava a construir una capçalera gòtica per a substituir
la romànica i iniciar, així, un nou temple. Narbona, Barcelona i Girona
ja havien fet el mateix.
Barcelona, febrer de 2007
21
Núria DE DALMASES BALAÑÀ
Universitat de Barcelona
Institut d’Estudis Catalans