FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 189
El mestre, que devia supervisar aquestes feines de desguàs, construïa
al mateix temps, la segona setmana de febrer, el solament sobre
el qual assentar l’altar major, i pavimentava els sectors de capçalera
que estaven nets de brossa.
Entre els mesos de febrer i juny destaca la presència de l’escultor
barceloní Llorens Reixac, que treballa esculpint gàrgoles. El seu jornal,
4 sous, es troba a mig camí entre el del mestre i el d’un picapedrer
corrent. 140 És el mateix que se li havia pagat a Bartomeu Santalínia
per esculpir les imatges. Els pagaments que se li fan combinen la retribució
salarial i el pagament a estall, fet que ens fa suposar que al
llarg de la seua estada a la fàbrica realitzara faenes diferents. Quan
treballa a estall rep 4 fl orins per gàrgola.
A partir de principis de març tenim notícia de la col·locació dels
nous graons que havien de salvar el desnivell existent entre la nau i el
presbiteri, tot substituint els de l’edifi ci vell que no devien estar situats
molt lluny dels nous. Lluís Figuerola, manobre que uns dies abans
havia estat ajudant el mestre, treballa almenys quatre dies la segona
setmana de març obrint el solament per sitiar les tres grases inferiors
d’accés al presbiteri, al mateix temps que arrenca els graons vells:
... feu fahena lo dit Lohis IIII dies ço es que obri lo solament per
asetiar les tres grases pus baxes que estan davant l’altar magor e
arranqua les grases velles e tira pedres defora e feu morter...
El dia 18 del mateix mes els membres de l’almoina de Sant Antoni
col·laboraven llevant les grases arrencades i la terra que es devia amuntegar
davant l’altar major:
Item divendres a XVIII de març vengue l’almoyna de Sent Anthoni
a la obra de la seu e levaren les grases e la terra que era davant
l’altar magor despengui per darlos collacio apres dinar un
quarter e mig de vi e VI primes de pa costa entre tot ... II sous
VI diners.
Durant aquells dies, el mestre prenia mesures per a la col·locació
defi nitiva de les noves grases.
A la darreria de mes, el fuster Martí treballa dos dies i mig amb
el seu mosso a l’altar major i al retaule. Els dies següents, pels volts
del dia de Rams, Guillem Pere és pagat per unes faenes que havia
fet en uns bancs situats davant l’altar. Cobra 4 sous jornalers pel seu
treball, la qual cosa fa pensar que podia ser un mestre de cases qualifi
cat. Sabem que a més dels bancs, aquests dies fa feines de trespolat,
potser en els mateixos bancs o en un altre sector.
140. ACTo, ll. o. 1440-1441, fols. 56r-57v.