FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

216 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
vem del cap hem vist que normalment el cobriment d’una capella
no n’implicava l’acabament defi nitiu de forma immediata. Faltava
l’arranjament fi nal i les obres de pavimentació que, de vegades, es
portaven a terme al cap d’uns anys, quan tot un sector es donava
per acabat. El que sí sembla cert és el fet que les obres se situaven
en tota aquesta meitat de segle al sector septentrional d’aquesta
primera navada.
Dintre el període de temps que ens situem tenim notícia d’un
fet que no està relacionat amb l’obra, sinó amb el guarniment i el
manteniment dels nous sectors considerats defi nitivament acabats. De
nou, els documents fan pensar en la seu com un edifi ci viu i obert
a la societat civil, que, a mesura que avançava la baixa edat mitjana
i les obres de la seu gòtica, volia participar del seu esplendor i
magnifi cència i que desitjava contribuir a millorar-lo. Una de les millors
maneres que els ciutadans mitjans, majoritàriament menestrals
amb un poder adquisitiu limitat, tenien per fer-ho era mitjançant
les confraries. Aquestes, encarregades de la custòdia de la seguretat
dels seus membres en aquest món terrenal i el diví, eren el vehicle
institucional que sovint relacionava els artesans de la ciutat amb el
sector eclesiàstic. 212
El 21 de maig de 1456 la confraria de ferrers de la ciutat, sota
la protecció de Sant Eloi, signava capitulacions amb el cabiscol catedralici
per a la col·locació de l’almoina i altar del sant en la cerca
nova de l’obra. 213 El lloc on aquest altar havia de situar-se era el que
en el moment de la signatura ocupava l’altar vell de Sant Miquel, que
es devia voler retirar en un futur proper per a l’acabament defi nitiu
de la nova capella dedicada a aquest sant:
... es stat concordat que lo dit honorable capitol acull e admet
lo dit altar e retaule de Sent Aloy dins la cerqua del cap de la
obra nova, en aquell loch hon a present sta lo altar vell de Sent
Miquel, ...
El lloc de col·locació devia haver estat triat amb cura per part
dels majordoms de la confraria, ja que es reserven el dret de traslladar
l’altar i retaule a un altre temple de la ciutat en cas que el Capítol
decidira canviar l’emplaçament a un altre lloc de la catedral sense el
seu consentiment:
211. ACTo, NC 1456-1459, 17 de setembre de 1459.
212. Sobre les confraries a Tortosa, vegeu VERGÉS PAULÍ, R., 1912, vol. IV, pàgs.
149-150. FOGUET MARSAL, J., 1923. MUÑOZ, J. H., 2001, pàgs. 17-19.
213. ADTo, Calaix 9, doc. 267, 21 de maig de 1459.