FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 249
sobre com cobrir les despeses relacionades amb l’arcada major de la
seu i el paviment. El 1517 Esteve de Garret declara que està sufragant
els costos de la construcció de la segona capella de la nau al sector
septentrional, dedicada a l’Assumpció de la Verge. L’obra està acabada
l’octubre de 1525. El dia 25 de juliol de 1525 es delibera reprendre
les obres que es fan a la capella del Roser, possiblement vinculades
al trasllat del retaule dedicat a aquesta verge i retirat en enderrocar
l’antiga capella romànica. 301
El pas del segle XV al XVI, doncs, es caracteritza per la continuïtat
pel que fa a l’obra de la seu. Possiblement el nou segle va començar
amb el mestratge d’Antoni Queralt, darrer dels arquitectes gòtics de
l’edifi ci o primer dels renaixentistes, segons el punt de vista des del qual
s’estudie. L’acabament de la fàbrica del primer tram de nau just en els
darrers anys del quatre-cents, almenys pel que fa a la superestructura,
es pot utilitzar també com a excusa per defi nir quin seria el darrer
dels sectors gòtics de l’edifi ci i quin el primer dels renaixentistes. La
continuïtat de personal, de formes i d’estructures pensem que és un
argument prou vàlid com per evitar al màxim l’encasellament de l’obra
considerant només aspectes estilístics que afecten més que res a elements
de superestructura. La voluntat dels mestres del segle XVI per mantenir
el traçat iniciat pels seus antecessors medievals ho demostra. També
l’equilibri i regularitat en el plantejament de la nau, iniciada en temps
de Joan de Xulbi, es pot considerar una mostra de la tendència cap a
un classicisme cada cop més present al llarg de la segona meitat del
segle XV. Tot plegat, ens ajuda a entendre l’edifi ci de la seu de Tortosa
com a exemple de catedral de plantejament baixmedieval que s’adapta
progressivament, sense canvis bruscos, a l’evolució del pensament i les
tècniques que l’arquitectura catalana experimenta al llarg dels darrers
temps de l’edat mitjana i primers de la moderna. A més, la presència
en aquest moment de transició entre segles d’elements de tanta qualitat
com les trones, el sepulcre de Joan Girona o el cancell de la capella
dels Boteller, així com les seues relacions amb artífexs forans, obliga a
reivindicar la fàbrica de la seu, en concret, i la ciutat, en general, com
a nuclis artísticament i culturalment actius, al corrent de les darreres
tendències que sorgien dels grans nuclis d’irradiació.
301. ACTo, IAC 1326-1570, 10 de gener de 1505; NC 1525, 21 d’octubre; NC
1525, notari Joan Menor, 25 de juliol; NC 1525, notari Martí Cristòfor Joan, 10 de
novembre.