FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

348 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
que devia a la fàbrica. El mes de maig eren l’hospitaler i l’infermer,
encarregats, respectivament, de l’administració dels diners del priorat
i la fàbrica, els que demanaven a Pinós la continuació de les obres
iniciades. La polèmica continuava encara el mes de juliol, sense que
s’arribés a cap acord en aquest sentit. 187
El 1346 dos documents més ens continuen parlant de l’interès del
Capítol per solucionar el problema de les obres. S’hi especifi ca que els
canonges encara no tenien casa comuna per dormir, la qual cosa sembla
indicar que el prior no havia complit tampoc la condició imposada dos
anys enrere de facilitar un lloc destinat a aquesta funció. 188
En superar els anys centrals del segle les notícies sobre el confl
icte del dormitori es presenten amb major escassetat. De fet, no en
tenim cap altra referència fi ns 1359, moment en el qual Pere de Pinós
havia estat substituït en el càrrec de prior per Guillem, cardenal de
Saragossa. En aquesta data, malgrat el canvi de titular, els problemes
entre el Capítol i el prior continuaven. El dia 11 de juliol el primer
es va veure obligat a adreçar al procurador del prior, Arnau de Prats,
un escrit en el qual es demana que es complissen les obligacions que
aquest darrer tenia en el tema de les obres del dormitori i el de les
porcions que estava obligat a repartir entre els canonges. El document
ens assabenta del fet que la fàbrica del dormitori no era l’únic punt
der discòrdia entre les dues parts. Altres temes importants eren incomplerts
pel prior als ulls dels altres representants de l’Església tortosina
i del mateix bisbe. 189
Els documents informen de l’existència d’algun tipus d’activitat
constructiva a la dècada dels anys cinquanta. En aquesta època part
del dormitori ja devia estar aixecat, perquè es demanava l’acabament
de les cel·les iniciades al sector en construcció del dormitori. Es reclamava
també que el prior fes construir un passatge cobert per sobre
del terrat del capítol i un pont que comuniqués les cel·les amb
les privades o latrines, amb l’objectiu de resguardar els canonges del
fred i les inclemències del temps a la nit. Les latrines eren a l’extrem
nord de la sala capitular, entre aquesta i la capçalera del temple. Ens
ho confi rma el fet que a partir del 1400 trobem despeses realitzades
amb motiu del seu enderroc en els llibres de l’obra de la seu, parallelament
a treballs de construcció relacionats amb les capelles del
187. ACTo, IAC 1326-1570, 6 de les calendes d’abril, 6 de les calendes de maig
i 4 de les nones de juliol de 1345.
188. ACTo, NC1346, full solt sense datar conservat per duplicat, de dues mans
diferents. Ibíd., 12 de les calendes d’agost.
189. ACTo, NC 1359, 11 de juliol.