FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

290 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
Assignato ecclesie uno de melioribus libris quos habuerint. Et
utensilibus vasis coquine, et mensis, ac scamnis, et aliis instrumentis
ligneis, et marfi cis, successori dimissis si in dignitate vel
offi cio defunctus fuerit constitutus. 15
Amb el pas al segle XIV les mesures de control van continuar
essent presents. Es detecta un creixent interès per vigilar els costums
i la moralitat de la comunitat, que caracteritza el conjunt de la centúria.
Així, el maig de 1307 el bisbe Pere Betet i el prior major, Astruç
d’Almenara, prohibien algunes desviacions observades a les normes de
vida canonical. Regulaven que cap canonge permetés l’accés de dones
al dormitori, ja fos per decisió pròpia o obeint la voluntat d’algun
company:
... ordinamus quod nullus canonicus ... introducat per se vel per
alium mulierem vel mulieres per gradarium granerii quo ascenditur
ad dormitorium ...
Al mateix temps negaven el dret als canonges simples, que no
ostentaven dignitat, de disposar de cases per a viure fora de la clausura
canonical, si no era amb permís exprés del bisbe i del Capítol:
... quod nullus canonicus eiusdem ecclesie non habens dignitatem,
personarum administrationem vel offi cium in ecclesia dertusensi
habeat seu teneat domos ad morandum seu habitandum ibi extra
septa seu clausuras eiusdem ecclesie ...
Aquestes disposicions tenien com a objectiu poder exercir un major
control sobre els costums de vida dels canonges, així com assegurar-ne
l’assistència als resos comuns i ofi cis divins a què el seu estat obligava.
Per aquest mateix motiu es prohibia en el mateix document que els
canonges poguessen sortir sense llicència de la diòcesi. 16
Al cap de pocs mesos d’aquesta primera regulació, com a resultat
d’una visita efectuada a la comunitat eclesiàstica de Santa Maria, Pere
Betet en publicava una segona, de conformitat amb el prior Bernat
de Jardí, en la qual establia les regles quotidianes que havien de regir
la vida dels canonges. En virtut d’aquest document, a més de restar
fi xades les obligacions d’assistència als ofi cis divins i als resos diaris,
i de controlar la indumentària i el luxe del guarniment de la seua
cavalleria, s’obligava els canonges a dormir en comunitat i a menjar
en el refectori. S’eximia només als que no ho podien fer a causa de
l’edat o alguna malaltia, així com als que tenien hostes. Els primers
15. ACTo, Constitucions-2, fol. 29r. Vegeu ap. doc. 1.
16. ACTo, Constitucions-2, fols. 30r-30v. Vegeu ap. doc. 3.