FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 45
en la seua obra un darrer esforç per ordenar les referències temàticament,
malgrat que aquest criteri és el que es va emprar en fer la
divisió dels diferents capítols. Potser s’ha de cercar l’origen d’aquesta
mancança en el fet que van ser publicats per primer cop per separat.
També l’interès per incloure tot tipus de notícies, algunes referides a
aspectes puntuals, contribueix a aquesta idea de confusió i fa l’obra
excessivament dispersa.
Amb la publicació de Josep Matamoros acaba per molt temps
l’aportació informativa relacionada amb l’edifi ci de la seu. Entre la
data de la seua publicació i els anys noranta del segle XX cap altra
obra de recerca monogràfi ca tria el monument com a objecte d’estudi.
Cal fer referència, això sí, a obres locals que dediquen un capítol a
l’edifi ci del temple. Un dels més reeixits pel seu caràcter primerenc és
el capítol sobre la seu publicat per Francesc Duran el 1928 a l’obra
Tortosa y su Comarca. És un breu estudi sobre la catedral inclòs en
una guia general de la ciutat. Duran recull el conjunt d’aportacions
anteriors i cerca la relació entre història i monument. A la seua obra
no hi són presents les lloances gratuïtes i els subjectivismes freqüents
en obres locals anteriors. És per aquesta visió moderna que dóna de
la catedral que, malgrat que no és cap monografi a, cal tenir en consideració
la seua aportació. 14 També és una obra de referència obligada
la d’Enric Bayerri, concretament el volum VIII de la seua Historia
de Tortosa y su Comarca publicat el 1960. Aporta algunes referències
puntuals inèdites.
Després del 1969, estudiosos locals, entre els quals destaca Mariano
Jover Flix, donen una visió més o menys actualitzada de la informació
coneguda. Aquest autor i Ramon Miravall, aquest als anys vuitanta,
són els primers a integrar el conjunt catedralici en el context urbà de
la ciutat contemporània, malgrat que les característiques de les seues
obres en limiten l’estudi. 15
Paral·lelament als autors vinculats al context local immediat, des
de principis del segle XX altres estudiosos mostren interès per l’edifi
ci de la seu, alhora que li ofereixen un lloc dins dels estudis de conjunt
de l’arquitectura gòtica peninsular. Vicente Lamperez, que havia
visitat l’edifi ci els primers anys del segle XX i n’havia dibuixat la primera
planta a escala, el considera un exemple singular dins del gòtic
català i l’analitza gairebé contemporàniament a Abril des de l’òptica
de l’arquitecte. Cerca referents a la seua estructura fora de l’àmbit del
14. DURAN, 1928. Vegeu també dues referències breus a PASTOR I LLUÍS, F., 1922,
pàgs. 113-114; SEDÓ, S., 1928, pàg. 56.
15. JOVER FLIX, M., 1973; MIRAVALL, R., 1983.