FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 361
construir una font en un pati contigu a les parets del seu alberg i a
les de la biblioteca. 235
No podem contextualitzar una referència de l’any 1493 sobre
l’existència d’un altar a l’arxiu. Correspon a la visita pastoral realitzada
per Alfons d’Aragó, que fa la visita al mateix temps que visura
les capelles del claustre. El fet que no siga citada en aquest punt la
capella de Sant Joan de l’aula capitular introdueix el dubte sobre si pot
ser aquest l’altar al qual el bisbe es refereix, qualifi cat d’arxiu el que
normalment la documentació cita com a capítol. Cal lligar la notícia
amb una d’anterior que tampoc hem pogut contextualitzar, referida
igualment a una capella situada prop l’arxiu. El text diu: “Deliberatio
per capitulum quod pavimentum capelle prope archivium fi at de latebus
pictis de obra de melita cum signis canonicorum dicte ecclesie.”
La inscripció situada al marge la relaciona amb la sala capitular: “les
rajoletes del capitol ab les armes dels canonges.” 236
Després del segle XV les referències a l’edifi ci són esporàdiques,
encara que demostren que se’n va mantenir l’ús al llarg de l’època
moderna. El 1597 consta l’ordre de redreçar l’arxiu i col·locar les escriptures
de manera que es puguen consultar. 237
Des del punt de vista urbanístic, quan s’havia de construir l’edifi ci,
aquest es va plantejar com a extrem angular de la façana monumental
del recinte canonical pel sector del carrer de Taules Velles, a continua -
ció de la façana del dormitori. 238 Ho demostren les obertures esmentades
del mur est al segon i tercer nivells, així com el parament exterior de
carreus de pedra de tot l’alçat. En aquest parament exterior que mira
a la plaça s’adverteix la junta d’obra de tots dos edifi cis, de la mateixa
manera que a l’extrem oposat de la façana del dormitori, sobre la
portalada de la Cinta, encara hi ha preparat el mur per a encaixar-hi
una obra contigua al dormitori per l’oest, o una façana monumental
d’accés a la plaça de la Seu, que no es va arribar a realitzar.
La façana simbolitzava el límit del conjunt comunitari perquè els
edifi cis aixecats al seu fl anc oriental pertanyien a les cases de dignitats.
El seu enderroc i la construcció de la sagristia i estances adjacents
al llarg dels segles XVIII i XIX va alterar l’aparença exterior de l’edifi ci
i els seus accessos. Quant al primer aspecte, el mur est va perdre la
235. ACTo, IAC 1326-1570, 26 de juliol de 1486.
236. ACTo, Visites Pastorals, caixa 2, 1493, fol. 4r; NC 1439-1450, 13 d’octubre
de 1446; vegeu també ACTo, IAC 1326-1570, fols. 195v i 197r.
237. ACTo, Actes-14, 1585, 19 de juliol; Actes-28, 1597, 26 d’abril.
238. Al parament exterior del mur que mira a la plaça s’adverteix la junta d’obra
de tots dos edifi cis, de la mateixa manera que a l’extrem oposat de la façana del dormitori,
sobre la portalada de la Cinta, encara hi ha preparat el mur per a poder encaixar
una obra contigua al dormitori per l’oest que no es va arribar a realitzar.