FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 425
perimetral, com passava en altres tipus de comunitats religioses. Amb
tot, al llarg del període medieval es fa evident la voluntat de mantenir
una diferenciació física envers l’entorn, que en molts sectors s’ha
mantingut fi ns a l’actualitat.
En un primer moment, al segle XII, el perímetre murat interior
va complir en part la funció de tanca de delimitació. El recinte que
abastava, però, no era exclusivament el del conjunt canonical. Hem vist
que el travessava la via urbana principal de la ciutat històrica, el carrer
Creuera, i que dins del recinte la propietat eclesiàstica es mesclava amb
la civil. En aquests primers temps d’ocupació cristiana la muralla interior
tenia utilitat com a element de protecció, tant respecte a possibles atacs
exteriors com a aldarulls urbans que posessen en perill la salut de la
comunitat. L’esmentat interès del rei envers el seu manteniment n’és el
principal refl ex. Els seus trams meridional i occidental van complir en
aquest primer moment funció de tanca del recinte de clausura.
Els edifi cis de nova planta bastits al començament de l’ocupació
cristiana demostren la voluntat de mantenir el sentit de recinte diferenciat.
En resta com a testimoni el mur sud del refetor, concebut com a
llenç homogeni que, abans de la construcció de les cases adossades del
carrer Taules Velles, mantenia la funció defensiva del tram de muralla
que va substituir. També s’endevina una voluntat similar en l’emmerletat
perimetral del temple romànic que deixa palès el dibuix de façana
de J. Wyngaerde. Aquesta solució, que els primers trams bastits de la
catedral gòtica també va recollir, convertia les terrasses del temple en
zones de defensa del sector nord-est del conjunt.
Les fonts ens permeten concretar la qüestió per als segles XIV i
XV. En aquest moment el concepte de clausura era present a la ment
dels membres de la comunitat, de la mateixa manera que ho era el
respecte per les normes de vida regulars. El 1325 el bisbe Berenguer
de Prats recordava l’obligació de viure dins del recinte, entès aquest
en un sentit físic: “... consueverunt omnes dormire sive cubare infra
septa monasterii canonie ...”
En un altre lloc del mateix text es refereix a la mateixa obligació
amb les paraules: “... infra septa et clausuram canonie ...” 450
A principis dels anys quaranta del segle XIV el bisbe Arnal, en
una visita a la canònica, denunciava l’absència del dormitori que
obligava els monjos a dormir en cases disperses situades “... extra
septa seu clausuram ecclesie supradicte ...”. 451 És evident, doncs, que
450. ACTo, Constitucions-2, 10 d’octubre de 1325, fols. 31v-35v.
451. ACTo, NC 1344, plec fi nal de petició d’absolució per part de Pere de Pinós,
fol. 8r.