FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 415
s’adverteix una redefi nició del sector que va afectar tant a la distribució
del recinte de clausura com a l’entorn urbanístic. El fenomen és
aplicable al conjunt de la ciutat baixmedieval. Malgrat que manca una
investigació seriosa en aquest sentit es dedueix de les poques fonts
analitzades fi ns ara. Als segles XIV i XV la ciutat es va caracteritzar per
una expansió urbana important i, en conseqüència, una forta activitat
constructiva. L’Església, el Consell municipal i la mateixa reialesa eren
els principals representants de l’activitat edilícia. Així com el segle XIII
havia estat el gran moment de construcció de monestirs, al segles XIV
i XV les obres públiques, la renovació del castell i la del conjunt catedralici
van ser els grans protagonistes. En l’àmbit d’actuació municipal
es van bastir nous serveis com la llotja, la peixateria, l’escorxador i
els banys; es va construir un nou cinyell de muralles que tancava els
barris extramurs; es van aixecar les seus de les institucions de govern
com la Casa de la Cort, la del Consell o la del Tribunal de Justícia…
La intervenció reial va ser especialment important al castell de la Suda,
on al llarg del període va bastir un nou palau sobre la base de l’antiga
edifi cació residencial àrab. 432
Els edifi cis monumentals
La construcció del palau episcopal va ser la primera manifestació
de les transformacions baixmedievals. La política de monopolització
d’immobles evident en el tram de la façana fl uvial des del segle XII i
l’amortització de la muralla alt medieval van permetre la seua construcció
enfront del que havia estat palau antic, a l’altra banda del
carrer Creuera. És una intervenció similar a la realitzada a Barcelona
a la darreria del segle XII, encaminada a situar estratègicament la residència
episcopal en un lloc vinculat alhora al sector eclesiàstic i a la
ciutat exterior, reforçant el seu paper simbòlic com a poder terrenal. 433
Tradicionalment s’ha considerat que aquest edifi ci, bastit majoritàriament
dins de la prelatura de Berenguer de Prats, no es va començar
a utilitzar fi ns al segle XV. Dos inventaris del conjunt datats el 1356
i 1357, amb motiu de la mort del bisbe Esteve Malet i l’accés a la
càtedra de Joan Fabre, demostren que en aquest moment era residèn-
432. Vegeu l’estat de la qüestió a partir de la bibliografi a a BAILA I PALLARÉS, M.
A., 1999. Vegeu També sobre aspectes puntuals d’obres BAYERRI, E., vol. VIII, 1960, pàgs.
590-597. Sobre l’evolució general de la ciutat, UTGÉS, M., et al., 1997. Sobre el castell
de la Suda, CURTO, A., 1984 i 1997. Sobre obres municipals concretes vegeu MASSIP, J.,
1968ª. Recullen i actualitzen la informació publicada sobre la ciutat CURTo, A.; VIDAL,
J., 2003.
433. MESTRE I NOÉ, F., 1900; ALMUNI, V., 2003a; PLADEVALL, A., 1992, pàgs. 181-182.