FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 331
sala capitular. En tots dos exemples, mitjançant petxines situades als
angles, es podia crear a la part superior dels murs, sobre l’arrencada
dels arcs, un espai hexagonal, de manera que la volta quadrifoliada
corresponent al mòdul quadrat pogués multiplicar els seus nervis. Així,
l’espai veia reforçada l’aparença absidal i la volta restava més valorada
en prendre una forma semicupulada, amb una disposició estrellada als
nervis. En el cas de la capella episcopal, anterior en el temps, l’objectiu
cercat en emprar aquest recurs era marcar la diferència entre l’àmbit
sagrat i el dels fi dels. A la de Sant Joan el que es volia era facilitar la
connexió amb el capítol, necessària per raons de litúrgia, i mantenir
la unitat espacial que el caracteritzava. La solució emprada en tots
dos exemples, però, no va ser exactament la mateixa. Mentre que a
la primera són cinc els sectors de mur aconseguits al nivell superior,
a la segona el document especifi ca que n’han de resultar sis. De la
mateixa manera, els nervis que havien de morir a la clau de volta de
la capella capitular havien de ser nou. Francesca Español remarca la
similitud de model entre la capella episcopal i les sales capitulars de
les catedrals de Burgos i Pamplona, de cronologia primerenca dins del
segle XIV. Tots dos exemples empren la volta estrellada, que determina
un espai únic i centralitzat. Esmenta també com a element relacionable
la capella dels Sastres de la catedral de Tarragona, encara que la
cronologia d’aquesta és posterior a la de Tortosa i la planta de la zona
presbiteral és poligonal i no quadrada. 139
Conjuntament amb l’arquitecte Josep Lluís hem portat a terme una
reconstrucció hipotètica de l’estructura d’acord amb la informació que
aporta el document del contracte. Segons aquest, al fons de la capella
hi hauria dos petxines als escaires, que determinarien la disposició al
nivell superior de tres sectors de plementeria amb aresta central. Els
altres tres punts o panys que concreta el document estarien situats
a l’entrada de la capella; dos sobre les parets laterals, i el tercer sobre
la paret d’accés. Cadascun generaria dos sectors de volta simple,
sense aresta central, solució que completa el nombre de nou arcs de
creuer a què fa referència el document. Quant a l’alçat, el document
no especifi ca si l’alçada dels punts alts de les ogives havia de coincidir
amb la de la clau de volta o si per contra havien d’estar peraltats. En
el primer dels supòsits tres dels arcs de creuer del tram de l’entrada
serien plans. Aquesta solució allibera el mur perimetral de càrrega, però
fa l’estructura susceptible de deformacions al moment de retirar les
cintres. Posat cas que la clau es trobés lleugerament peraltada respecte
al punt més alt de les ogives, tots els arcs es comportarien estructural-
139. ESPAÑOL, F., 1994a, pàgs. 39-41.