FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

156 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
La construcció dels nivells superiors de la girola i l’enderroc del cap de
la seu romànica. Les primeres notícies sobre l’inici de construcció de la
nau (1425-1430)
Les despeses de l’any 1425-1426 demostren que aquest any s’acaba
de construir el mur exterior de la girola sobre les capelles. Així ens
ho fan pensar diferents notícies referides a la construcció de fi nestres
i altres elements relacionables. 43
Els mesos de juny i juliol de 1425 es parla de la construcció de
petxines, referint-se possiblement a arcs de les fi nestres o de les arcuacions
interiors o al sector superior del mur perimetral situat sobre
les capelles, determinat per sectors de mur defi nits en el seu perfi l
superior per arcs apuntats:
... logui hun fuster... per fer les cindries de les pechines e stech
hi dots dies... 44
Entre novembre de 1425 i gener de 1426 el llibre de l’obra ens
parla diverses vegades de la construcció d’aquestes fi nestres sobre les
capelles, així com del seu tancament posterior amb rajola. La primera
referència data del 12 de setembre, moment en què es compren 50 rajoles
per a tancar la fi nestra de la volta situada vora el caragol major,
que identifi quem amb la situada sobre la capella de Santa Caterina.
... compri d’en Domengo mig cent de rayoles per tanquar la fi -
nestra de la volta prop lo caragol mayor ...
El mes de novembre es compra cordill i canyes per a fer els livells
d’algunes de les fi nestres, la qual cosa indica que s’estaven construint. El
mes següent es paga un home per ajudar a acabar la darrera fi nestra.
El mes de gener de 1426 es devia fer el tancament de les fi nestres com
a mesura de protecció i per a reforçar l’estabilitat del sector. Consta la
despesa per la compra de ges per a tapiar la fi nestra situada sobre la
capella de Santa Caterina. L’explicació més lògica que hem trobat és
tapiar provisionalment les fi nestres un cop construïdes amb la fi nalitat
de disminuir la feblesa de l’estructura de tancament del mur davant els
forts vents que pateix la zona, accentuats en el sector de la catedral
pel fet que els nivells alts de l’edifi ci reben directament el vent que
baixa canalitzat pel riu, en no tenir cap construcció de protecció al seu
davant. Bon coneixedor de la zona i pensant que el tancament defi nitiu
encara tardaria uns anys, és possible que Xulbi i els seus ajudants
consideressen que aquest recurs podia ajudar a mantenir l’estabilitat
43. ACTo, ll. o. 1425-1426.
44. ACTo, ll. o. 1425-1426, fol. 16r.