FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 285
o la possessió d’esglésies en el territori diocesà, així com el cobrament
dels drets parroquials. El mateix dia, en una segona butlla adreçada
als fi dels de la diòcesi demanava obediència al bisbe i el compliment
dels deures eclesiàstics, inclòs el delme. 3
Per a assegurar la pervivència del convent i la construcció de les
ofi cines canonicals, el papa adreçava una carta a Ramon Berenguer IV
en què demanava al comte que ajudés materialment a la comunitat
amb l’objectiu que el bisbe i els vint canonges previstos es poguessen
sustentar. El document fa també referència expressa a la necessitat
d’ajuda per a la construcció de l’església, ofi cines dels canonges i cases
del bisbe:
Suffi cientem quoque locum ad edifi candam ecclesiam, offi cinas
canonicorum et domos in usus episcopi eidem ecclesie pro anime
tue salute concedans. 4
Davant l’amenaça del papa de permetre als canonges retornar
al seu convent d’Avinyó si no es materialitzava l’ajuda esmentada, el
comte de Barcelona acceptà acatar la voluntat de Roma i del bisbe
de Tortosa. Així ho manifestava a la mateixa carta amb la qual comunicava
al Papa la resolució del confl icte que enfrontava l’Església
tortosina i els hospitalers d’Amposta sobre la possessió del camp de
Sant Joan:
Nos siquidem plurimis occupati negociis cum ad hedifi cationem
ecclesiarum plenarie suffi cere nequeamus pro constructione et
institutione seu informationeDertusensis ecclesie Sancte maiestatis
vestre postrati pedibus et si non corporali presentia mentali qua
possumus humilitate obnixe supplicamus ut in quibus vobis visum
fuerit et benignitati vestre celsitudinis Dertusensis episcopus
exposuerit prefate ecclesie post Deum primum vos fundamento
ponatis. 5
Cal veure en aquests darrers documents els preparatius immediatament
anteriors a l’inici de la construcció del nou temple de Santa
Maria. Molt possiblement contemporàniament a aquest es va començar
a defi nir el que ara coneixem com a conjunt canonical. Primer,
mitjançant l’aprofi tament d’estructures musulmanes i, immediatament
després, amb la construcció dels primers edifi cis, de caràcter efímer
per la provisionalitat del moment.
3. VIRGILI, A., 1997a, docs. 64 i 65, pàgs. 114-117. E. Bayerri data els documents
el 1155 (BAYERRI, E., VII, 1957, pàgs. 439-441).
4. VIRGILI, A., 1997a, doc. 66, pàgs. 118-119.
5. VIRGILI, A., 1997a, doc. 72, pàgs. 124-125.