FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 29
L’estat de la recerca en el cas concret de la catedral de Tortosa i en
el context general de la història i l’urbanisme medievals de la ciutat ha
marcat de manera important el nostre apropament a l’estudi de la seu,
entès el terme en un sentit ample. Les mancances informatives en allò
que es refereix a context i els pocs estudis publicats sobre l’urbanisme
i l’arquitectura medieval i modern de la ciutat i la seu ens han portat a
adoptar un enfocament que en principi es pot qualifi car de historicista,
atès que sovint preval la notícia documental i la reconstrucció al detall
dels processos per sobre de la interpretació teòrica o estilística. Pensem
que en aquest cas això era necessari, ja que no havia estat fet de manera
prou aprofundida per la historiografi a anterior. 2 La recerca d’arxiu és la
base de la nostra investigació, i per tant marca el seu enfocament. No és,
però, l’únic element que hem tingut en consideració a l’hora d’extraure
conclusions. L’observació de l’edifi ci i la consideració de les conclusions
extretes amb les escasses prospeccions arqueològiques realitzades al sector
ha estat una constant del nostre treball. 3 Des d’aquest punt de vista,
sense oblidar la nostra formació com a historiadora, hem intentat en la
mesura del possible adoptar un enfocament interdisciplinari. En aquest
sentit, ha estat d’una gran ajuda la participació en la redacció del Pla
Director de la catedral, que ens ha permès col·laborar amb tècnics procedents
d’altres disciplines afi ns com l’arquitectura i l’arqueologia. Tot
plegat, aquesta manera de treballar ens ha permès estudiar l’edifi ci i el
seu entorn de manera integrada, considerant aspectes tècnics, fi nancers,
socials, urbanístics i històrics d’una manera global. Considerem que només
així es pot arribar a entendre l’arquitectura en general i un edifi ci
tan complex com una catedral en concret.
Els fons documentals que ens han servit de base informativa han
estat els llibres de l’obra i els registres notarials que contenen els negocis
del Capítol com a institució i dels seus membres com a part integrant
de la comunitat, tots pertanyents al dipòsit de l’Arxiu Capitular. Hem pogut
ampliar el nombre de llibres de l’obra consultats a la fase anterior
del nostre estudi, gràcies a la localització d’un grup als fons de l’Arxiu
Dio cesà. La sèrie la formen 41 volums que engloben els anys 1345-1463.
El seu buidat ha permès resseguir amb detall l’evolució de l’obra des del
punt de vista tècnic, d’evolució constructiva i d’organització del treball. 4
2. Per a un estat de la qüestió general sobre les fonts documentals per a la
història de l’art medieval, vegeu BAUTIER, R. H., 1986, pàgs. 15-27.
3. Sobre les relacions entre estudis documentals i arqueologia vegeu BARCELÓ,
M., 1988, pàgs. 73-87; BERNARDI, Ph., 1997, pàgs. 141-145.
4. Amb la realització de la tesi de llicenciatura van ser 20 el total de llibres
treballats. Comprenien cronològicament els anys 1345-1441, que marcaven els límits del
nostre estudi. En aquell moment vam dedicar una part del treball a traçar una visió de
conjunt sobre l’estructura i característiques d’aquest tipus de documentació, aleshores
encara poc treballada de manera sistemàtica (ALMUNI BALADA, V., 1987a, I, pàgs. 92-109
i II, pàgs. 131-165; ibíd. 1991, pàgs. 41-45).