FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

68 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
molt tangencial. Les intervencions documentades al llibre de l’obra
fan pensar que en la majoria de casos eren adobs fets als altars més
degradats o amb més activitat, així com intervencions de manteniment
de certa magnitud orientades a deixar l’edifi ci vell en condicions per a
poder dedicar, en endavant, tots els esforços a l’obra nova de l’absis.
L’única intervenció provocada directament per la nova fàbrica va ser
el trasllat de la sagristia, que més endavant se situaria a sobre d’una
de les capelles, la de Sant Esteve.
Desconeixem quin era l’emplaçament exacte de la vella sagristia
romànica. Cal suposar que era al sector sud de la capçalera de la seu,
la qual cosa li permetria un contacte més directe amb les dependències
canonicals. El que sí que podem assegurar és el motiu del seu
trasllat. La sagristia vella es va enderrocar perquè en el seu lloc es va
construir l’edifi ci de la llotja dels picapedrers. Una notícia no datada
de l’any 1346 indica:
... compri ... II cayrats los quals aviem mester a les canals que
donaven del terrat del alberch de la segristia en lo terrat de la
lotja, que no afolas l’aygua com plogue lo terrat ... 54
La referència coincideix amb l’esmentada hipòtesi sobre el seu
emplaçament. La llotja es devia bastir en un solar proper a l’obra nova,
encara que sufi cientment separat com per a no entorpir l’obertura de
fonaments i la feina dels paletes. La densitat d’edifi cis al sector, emplaçat
en plena canònica, devia ser el motiu pel qual es decidiria situar-la
a sobre del temple romànic, ja que d’aquesta manera no obligava a
rectifi car altres construccions que de moment podien seguir complint
la seua funció habitual.
Les obres de la sagristia devien afectar de retruc a les del cor.
A la documentació hi consten intervencions per rebaixar l’entrada
del cor i tancar l’escala. També es parla a les mateixes dates, el maig
de 1436, de la mudança de l’escala que pujava al terrat de la seu. 55
Possiblement el que es va fer va ser readaptar l’escala del cor per
tal que tinguera continuïtat i permetés arribar fi ns a la sagristia i el
terrat de la seu.
El conjunt d’intervencions realitzades a l’entorn de l’obra, doncs,
va ser important en aquesta primera campanya de preparatius. Les
referències documentades, però, indiquen que en tot moment la jerarquia
eclesiàstica tenia present que seria una obra llarga que calia que
s’anara fent per fases. Per això van tenir en tot moment molta cura per
54. ACTo, ll. o. 1345-1347, fol. 47v.
55. ACTo, ll. o. 1345-1347, fol. 52r.