FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

480 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
saber comunicar al seu fi ll Joan els coneixements teòrics i pràctics que
aquest va aplicar a l’obra de la girola i l’acabament central del presbiteri,
considerada un de les més complexes de l’edifi ci des del punt
de vista tècnic i de disseny.
La llarga direcció de Joan de Xulbi (c. 1416-1458)
La presència de Joan de Xulbi a l’obra de la seu és la més llarga
i documentada de totes les pertanyents als segles XIV i XV. Hem vist
que exercia ja com a interí del seu pare el 1416, la qual cosa fa suposar
una presència anterior. Va ostentar el càrrec al llarg de quaranta
anys, fi ns que va morir, fet que el va convertir en un dels mestres
baixmedievals més representatius de la fàbrica gòtica. Josep Matamoros
es mostra confús sobre el seu mestratge. Parla de l’existència de dos
professionals amb el mateix nom, pare i fi ll segons ell, que exercirien
el càrrec entre 1381-1428 i 1447-1452 respectivament. Amb tot, atribueix
encertadament a la nissaga la construcció de la girola i el sector
central del presbiteri. 131
Entre l’any 1416, que assisteix a la consulta de Girona amb el seu
pare, i el 1421 que tornem a disposar dels llibres de comptabilitat de
la fàbrica, Joan de Xulbi degué consolidar el seu paper com a mestre
de les obres de la seu. El text de l’interrogatori que se li fa a Girona
deixa entreveure la maduresa de discurs pròpia d’un professional amb
experiència en la construcció d’obres de pedra. Malgrat que les conclusions
fi nals i l’opinió a favor de l’obra de tres naus coincideixen
amb les respostes aportades pel seu pare, Joan de Xulbi es va mostrar
més específi c que aquest en alguns aspectes tècnics, demostrant tenir
un pensament propi com a arquitecte. Així, davant la pregunta de si
considerava que l’obra d’una nau era segura i es podia continuar, Pasqual
va contestar afi rmativament indicant que els respatllers eren prou
reforçats. Joan, que també considerava que era factible continuar-la,
donava, però, el consell que l’arc principal hauria de ser apuntat i els
creuers traçats al terç de la seua mesura. 132 De la mateixa manera, quan
se li va demanar la seua opinió sobre si es podia mantenir el pilar
de la trona posat cas que es fes l’obra de tres naus, va contestar que
es podia respectar però aconsellava donar als arcs la forma correcta
perquè les càrregues fossin mínimes.
Joan de Xulbi degué treballar amb el seu pare a l’obra tortosina
des del moment de la contractació del primer. Coneixia bé, doncs,
131. MATAMOROS, J., 1932, pàgs. 68-69.
132. VILLANUEVA, J. L., XII, 1850, pàg. 325 i s.