FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 293
als mesos de l’any, de manera similar a com havia estat aplicat en
altres comunitats catedralícies de la Corona. 25 Al mateix temps es van
derogar algunes normes que havien caigut en desús i es va permetre a
cada canonge rebre les porcions en forma de retribucions quotidianes,
fet que va accelerar el costum de viure fora de la canònica. Era un
mecanisme d’adaptació a la relaxació dels costums vinculats a la vida
comunitària, que afectava tot Europa occidental i que a Tortosa va
arribar amb un considerable retard. Al llarg de tot el segle XV la regla
agustiniana es va mantenir vigent a la comunitat, fet que va afectar la
seua política constructiva. L’esforç esmerçat en la continuació de les
obres del dormitori i la construcció del nou hospital de pobres, entre
altres, en són testimoni.
En entrar al segle XVI diferents butlles papals van regular el fet,
acceptat a la pràctica amb anterioritat, de la dispersió. Així, a principis
de segle es va fer pública una dispensa segons la qual els canonges
tenien només l’obligació de menjar junts al refectori durant la
Quaresma. El 1511 Juli II deslliurava del tot els canonges de menjar
al refectori, substituint l’obligació per la de donar una almoina als
pobres. 26 Al cap de poc, el 1516, Lleó X els concedia llicència per a
poder disposar dels seus béns en testament, amb l’obligació de deixar
una quantitat per a la fundació d’aniversaris. De la mateixa manera,
el 1529 els eximia de l’obligació de dormir al dormitori canonical i
els permetia residir permanentment a les seues cases, alhora que els
dispensava, en general, de totes les obligacions de la vida canonical
considerades en desús. 27
La secularització del Capítol tortosí, malgrat tot, encara tardaria
a arribar. La comunitat es va haver d’atenir a la regla canonical al
llarg de tot el segle XVI i el XVII. A principis del segle XVII era l’única
dins l’àmbit de la Corona d’Aragó que encara no havia estat dispensada
de l’obligació. Per aquest motiu, el 1703, el Capítol adreçava
una carta al Papa, amb recomanació expressa del rei Felip IV, en la
qual demanava la secularització. La butlla papal que la concedia va
ser atorgada per Climent XIV el 1772. Amb el canvi, la comunitat
va aconseguir mantenir tots els seus benefi cis i les seues rendes, una
part important de les quals va perdre amb la desamortització. 28
25. GARCIA SANCHO, M., 2000, pàgs. 18-29.
26. O’CALLAGHAN, R., 1895, vol. III, pàg. 240. ACTo, Index-2, Concessions apostòliques,
1, 15 d’abril de 1511.
27. O’CALLAGHAN, R., 1895, III, pàg. 241. Apareix la data errònia de 1519. BAYERRI,
E., VIII, 1960, pàg. 705. ACTo, Index-2, Concessions apostòliques, 9.
28. O’CALLAGHAN, R., 1895, vol. III, pàg. 242.