FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

256 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
seua principal aportació va ser la transcripció del document de dotació
de la seu fet pel rei Alfons i la seua muller Sança amb motiu de la
consagració de l’edifi ci el 1178. 4
A principis del segle XIX Manuel Risco publicà el document de
consagració i aportà la referència a l’existència prèvia d’una mesquita
musulmana. 5 Contemporàniament, Joaquín Lorenzo Villanueva va
recollir les poques informacions conegudes i va intentar per primer
cop ubicar l’edifi ci. 6 Va recollir dels Col·loquis la informació sobre la
situació de la làpida de consagració del temple. Aquest fet li va permetre
refutar la tradició oral que existia entre els seus contemporanis
referent a l’opinió que l’antiga sala capitular, aleshores capella de
Santa Càndida, havia estat el primer temple romànic. Contràriament
a aquesta tradició, Villanueva pensava que el primitiu temple havia
estat emplaçat més a prop de l’actual. La referència a la proximitat
que esmenta Despuig entre l’antiga sagristia i el cor, que Villanueva
va interpretar com el cor renaixentista col·locat a la darreria del segle
XVI al tercer tram de nau central li va fer imaginar, si més no, que
la catedral ocuparia el sector corresponent als trams més occidentals
de l’actual nau, amb una atípica orientació nord-sud. La interpretació
que va fer de les paraules de Cristòfor Despuig van establir les bases
d’una confusió que s’ha mantingut fi ns als nostres dies.
La tesi de Joaquín Lorenzo Villanueva va seguir-la al peu de la
lletra Daniel Fernàndez i Domingo, que analitza la catedral romànica
amb els mateixos raonaments, i Ramon O’Callaghan. Aquest darrer, a
les seues obres, va fer un recull crític de les notícies publicades sobre
la fàbrica i va concretar-ne l’emplaçament al solar ocupat actualment
per la capella de la Verge de la Cinta. 7 Al segle XX, recullen la seua
tesi Francesc Duran i Josep Matamoros, i conseqüentment també la
resta de persones que han esmentat el temple en alguna de les seues
publicacions.
En el seu estudi monogràfi c sobre la catedral, Josep Matamoros
va contextualitzar l’obra de l’actual catedral amb relació als diversos
temples que anteriorment havien existit al mateix sector urbà. Recollint
les teories publicades sobre l’emplaçament dels diferents temples des
d’època romana, va aconseguir concretar un discurs coherent sobre
la relació que hi havia entre aquests edifi cis de culte i sobre el seu
emplaçament, alhora que situava les catedrals gòtica i romànica en
4. MARTORELL I DE LUNA, F., 1925 [1626], pàgs. 46-48.
5. RISCO, M., 1801, XLII, pàg. 310.
6. VILLANUEVA, J. L., V, 1806, pàg. 48 i s.
7. O’CALLAGHAN, R., 1890, pàgs. 6-10.