FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

210 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
Blanca es guardava encara el dret de reservar-se 100 fl orins per
a despendre de la manera que considerés més oportuna.
Un cop morta Blanca, la seua última voluntat era que se celebrés
una solemne processó amb tots els canonges i el clergat quan
fos sepultada. El seu cos hauria de reposar en la cerca, darrere l’altar
major:
... vull man e orden e en aquesta part suplique al molt reverend
sentor bisbe e al honorable capitol de la dita seu de Tortosa que
per al meu cors sia feta sepultura en la cerqua darrera l’altar
maior devant lo cors precios de Jesucrist ...
Determina també que s’empren 500 lliures en la fundació d’aniversaris
anuals perpetus a benefi ci de la seua ànima i la dels seus
pares. En la celebració de cada aniversari vol que es faça caritat a tots
els canonges, preveres i comensals que hi participen. Als aniversaris
s’hauran de dir vespres de difunts i maitines, com és acostumat a la
seu. Un cop morta, el primer que se celebri per la seua ànima s’haurà
de dir el dia de la seua mort, i la resta un cada mes el mateix dia. De
les 500 lliures, a més, caldrà pagar 100 sous anuals a mossèn Miquel
Eximeno, mentre aquest sia benefi ciat de la seu.
La informació del document permet identifi car aquesta sepultura
amb la situada davant de la capella de Santa Llúcia, coberta amb una
llosa de marbre esculturada. Força esborrada; actualment s’endevina
només el relleu inicial d’una fi gura jacent vestida amb túnica fi ns als
peus. Resulta il·legible la inscripció que envolta perimetralment la làpida,
amb lletra capital gòtica.
Tomàs Bonet, sagristà i procurador de l’obra aquest any, accepta
la donació junt amb el prior claustrer, Pau Pinyol, Domènec Egidi,
tresorer, Joan Segur, succentor, i altres canonges convocats a capítol a
l’aula capitular de la seu. Acaben l’acte agraint a Blanca la seua donació,
que sens dubte pensaven que serviria per a donar certa estabilitat
a unes fi nances tradicionalment desequilibrades.
Sobre el castell de Paüls en relació amb l’obra trobem notícies
posteriors que podem entendre gràcies a aquest document. El 1456
sabem que el Capítol de la catedral va enviar una carta als prohoms
del lloc en què els comunicava que coneixia l’alienació que aquests
portaven a terme de drets pertanyents a l’obra. En part, la causa era
la mala gestió que n’havia fet en els darrers anys l’ardiaca de Culla,
administrador en nom de la fàbrica. És per aquest motiu que els era
notifi cat que no havien d’obeir les ordres de l’ardiaca, revocat del càrrec
d’administrador. La missiva, enviada el dia 6 d’agost, demana a
aquests prohoms que es reunisquen el diumenge vinent a la plaça del