FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 457
per part del mestre una garantia de continuïtat i molt possiblement
un estalvi econòmic. 53
El fet que la presència d’aquest mestre a l’obra coincidís amb el
moment de transició entre els mestratges de Joan Valença i Andreu
Julià va portar a acceptar la informació com a vàlida. Es va contemplar
la possibilitat que treballés a la seu com a substitut o aparellador del
primer, i que abandonés el càrrec amb l’arribada del mestre valencià.
Fins i tot, va publicar el seu nom en la nòmina de mestres de la seu
en algun article que parlava sobre el tema. 54
En una data posterior a la presentació de la recerca, Jacobo
Vidal va fer capgirar la tesi de la mestria de Safàbrega, ja que el va
documentar com a mestre de l’escola de gramàtica. Descartava, amb
això, la possibilitat que fos arquitecte. El mateix autor aporta la idea
que el mestre Pere que apareix a la documentació el 1375 fos Pere de
Moragues. Aquesta hipòtesi pressuposa un avançament de la presència
d’aquest mestre a l’obra de la seu tortosina, amb relació a la possible
atribució que se li fa del retaule major d’aquest mateix edifi ci. 55
Els primers contactes documentats amb València: la direcció d’Andreu
Julià (1376-1381)
A partir del mes de juliol de 1376 la responsabilitat del mestratge
de l’obra de la seu va recaure en la persona d’Andreu Julià, arquitecte
valencià amb un llarg historial que avalava la seua capacitat com a mestre
d’obres de pedra. El primer a vincular el mestre a l’obra tortosina
va ser Sanchís Sivera, seguint informacions extretes dels llibres de
l’obra de la seu de València. Josep Matamoros recull aquesta notícia
i li atribueix el mestratge entre els anys 1366 i 1381.
Alguns autors defensen una possible procedència italiana del mestre.
J. F. Ràfols diferencia entre el mestre Andreu Julià, a qui atribueix
la direcció de les obres de la seu de Tortosa des del 1366, i un
picapedrer del segle XV de nom Andreu Juliani que segons ell també
va treballar a la fàbrica. Recull la informació de Josep Matamoros, encara
que aquest darrer situa Andreu Juliani dins d’un grup de mestres
picapedrers datats entre els segles XV i XVI. 56
La presència del mestre a la seu de Tortosa correspon a un moment
de maduresa en la seua carrera professional. Les primeres referències es
53. ALANYÀ, J., 1998, pàgs. 609-610, doc. 3.
54. ALMUNI, 2002, pàgs. 325-345.
55. VIDAL, J., 2006.
56. SANCHÍS SIVERA, J., 1909, pàgs. 92-94; MATAMOROS, J., 1932, pàg. 67; GEC, vol. XIII,
pàg. 288; RÀFOLS, J. F., 1951, vol. II, pàgs. 86-87; MATAMOROS, J., 1932, pàg. 67.