FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

228 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
Et pro hiis omnibus et singulis complendis, tenendis et fi rmiter
observandis utraque pars, scilicet dictum honorabile capitulum
obligarunt omnia et singula bona, fructus, proventus et iura ad
dictam fabricam pertinentia et spectantia, et dictus Petrus Garço
bona ipsius propria mobilia et immobilia ubique habita et
habenda.
Malgrat el nou protagonisme que el mestre va adquirir com a cap
de l’obra en l’aspecte administratiu, el control del Capítol va continuar
existint. El mateix dia que s’establien les condicions del contracte amb el
mestre eren nomenats dos procuradors de fàbrica encarregats de supervisar
la seua actuació. Els escollits van ser Sanç Vallobar, precentor, i el
prevere Jaume Desbrull. El text de la resolució concreta com a obligació
seua el control dels béns i els drets pertanyents a la fàbrica, la qual
cosa devia implicar el control fi nancer de l’activitat anual del mestre:
Item dictum honorabile capitulum eodem contextu confi rmavit et
reffermavit procurationem et administrationem bonorum et iurium
ad fabricam ecclesie dertusensis antedicte, honorabile Sanctio
Vallobar, precentori et canonico, ac Jacobo Dezbrull, presbitero
ecclesie dertusensis, ibidem presentibus et accentantibus ad tempus
videlicet trium annorum ac prima die mensis marcii proxime
venturi ... 235
No podem precisar detalladament quines van ser les repercussions
d’aquesta variació. Si va afectar de manera important l’estructura organitzativa
de la fàbrica i el paper del mestre com a director d’aquesta,
o si només va consistir en una variació en el tipus de pagament.
El motiu pel qual el Capítol es va decidir a canviar el sistema
tradicional de contractació és una incògnita que la documentació no ens
desvetlla. Les difi cultats econòmiques del període i la impossibilitat de
continuar l’obra emprant el model tradicional hi van haver d’infl uir de
manera important. És possible que l’església de Santa Maria considerés
que el mestre tindria un major interès per l’obra si la controlava més
directament. També pot ser que algun escarment puntual, les difi cultats
pròpies de la vellesa de Xulbi, amb les quals es devien trobar en
els darrers anys de mestratge d’aquest, o l’exemple d’altres obres en
què aquest nou sistema funcionava millor els decidís a canviar. Hi ha
problemes d’entesa entre els patrons i el mestre major Pere de Camps
en el document de revocació d’aquest el setembre de 1459, que sens
dubte van haver de provocar als capitulars més d’un maldecap. Siga
el motiu que siga la causa del canvi, és cert que la contractació per
tres anys obligava molt menys a la fàbrica, que no es comprometia
235. ACTo, NC 1461-1464, 8 de febrer de 1462. Vegeu ap. doc. 127.