FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 299
estar acabada o força avançada. Pot servir com a referència del seu
acabament l’ordenació del bisbe Arnau de Jardí feta pública el 1298,
concretant un segon aspecte important relacionat amb el manteniment
del conjunt: la reposició de les lloses que tapaven les fosses sepulcrals
obertes al terra de les galeries. En aquest cas el control del bon estat
del conjunt seria en endavant obligació compartida pel cambrer, el
tresorer i el prior. Hem comentat que a partir d’aquesta disposició els
dos primers tindrien al seu càrrec les galeries nord i est, i el prior les
restants. 43
No disposem de cap referència documental que ens permeta contrastar
la hipòtesi d’un possible acabament de l’obra de l’actual claustre
el 1298. La seua estructura, però, permet contemplar com a vàlida
aquesta possibilitat. Per les característiques de les seues galeries l’obra
és clarament relacionable amb els que Alexandre Cirici, seguint les bases
traçades a principis de segle per Josep Puig i Cadafalch, va qualifi car
de claustres de mur prim, referint-se als que utilitzaven la coberta
de fusta i d’aquesta manera podien construir galeries més lleugeres
i obertes que les que utilitzaven la volta de pedra. 44 Eren estructures
força lligades a les noves solucions constructives i formals emprades
pels ordes mendicants a les seues esglésies i recintes conventuals a
partir dels anys centrals del dos-cents, que els permetien aconseguir
espais amples i diàfans. El claustre de Tortosa va adoptar aquesta
solució per la seua funcionalitat; li permetia disposar de galeries amples,
ventilades i amb una bona il·luminació. Aquest fet, amb tot, no
és prou per a justifi car una cronologia anterior al 1300. És sabut que
la racionalitat del sistema va permetre que el model es generalitzés al
llarg de la baixa edat mitjana, en coexistència amb el que utilitzava la
volta de creueria per a les galeries.
L’anàlisi formal de les columnes i arqueries tampoc permet precisar
en concret la cronologia de disseny del model. Les diferents intervencions
realitzades en el sector al llarg de l’edat mitjana i des d’aleshores ençà
ho fan encara més difícil. Els capitells, de forma prismàtica i força
austers, seguixen tres models diferents. El més utilitzat, corresponent a
les galeries sud, est i oest, es caracteritza per tenir a cadascuna de les
quatre cares un senzill bordó en relleu que defi neix una forma triangular
invertida. El segon, emprat a la galeria nord, té la superfície llisa a
les cares frontals i presenta dues línies verticals incises, resseguint els
perfi ls exteriors, a les cares laterals. En tots els exemples el capitell és
43. ACTo, Comú de Capítol-1, 26, 27 de maig de 1298. Vegeu ap. doc. 2.
44. PUIG I CADAFALCH, J., 1983, vol. III, 1, pàg. 319 i s., 459 i s., 471 i s. i 501-517;
CIRICI PELLICER, A., 1968, pàg. 161.