FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

412 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
de la Suda. Tampoc va ser casual el model urbanístic que s’hi va aplicar,
refl ex de les tipologies i jerarquies pròpies de la societat feudal i de la
política ciutadana orientada a esborrar amb poc temps l’empremta de
la ciutat islàmica, com després passaria a altres ciutats com València.
El mateix text de consagració del nou temple el 1178, ja analitzat en
parlar de la seu romànica, és una mostra d’aquesta voluntat política
de canvi ràpid. 424 Amb relació a això, al llarg de la segona meitat del
segle XII es van produir transformacions fonamentals a la trama urbana
del sector. Durant les primeres dècades es van mantenir per raons
pràctiques els edifi cis relacionats amb l’antiga mesquita musulmana,
convertida en primer temple cristià provisional. 425 L’absència de referències
a la compravenda de cases o solars adossats al tram de mur
meridional al llarg de tota la segona meitat del segle XII referma la
idea que devia estar associat a l’edifi ci del primitiu temple i en serveis
adjacents. Immediatament a l’ocupació efectiva de la ciutat, però, es
va començar a intervenir al sector central del recinte, on es va bastir
a partir de l’any 1158 un temple romànic de nova planta, que esdevindria
centre i símbol material de la nova ciutat feudal. L’edifi ci es
va consagrar el 1178.
Al darrer quart de segle dos fenòmens van caracteritzar el sector
des del punt de vista urbanístic. D’una banda, una intensa política
d’adquisició d’immobles i solars per part de l’església de Santa Maria,
continuació de la iniciada immediatament a la seua implantació a la
ciutat. A aquestes actuacions s’hi afegien donacions pietoses de particulars
i permutes realitzades amb relació a uns objectius clars de
monopolitzar el sòl urbanitzable de tot l’entorn del recinte catedralici.
Molts dels documents fan referència a edifi cis construïts i altres a
solars o patis. Aquests darrers eren cedits en emfi teusi per l’Església
a particulars, que sempre es comprometien a construir-hi en un termini
curt o mitjà. L’Església, doncs, va realitzar en aquesta zona un
important paper de promotora immobiliària des dels primers anys de
la seua implantació a la ciutat. 426
Les referències a la construcció de patis fi ns aleshores no urbanitzats
fa pensar en una progressiva densifi cació de la xarxa urbana en
aquest sector. En primer lloc, cal tenir en consideració la destrucció
soferta per la ciutat com a conseqüència del setge i la conquesta cristiana,
a la qual les fonts no fan referència directa. Pel que fa a això,
424. UTGÉS, M., et al., 1997, pàgs. 113-114; SERRA, A., 1991, pàgs. 73-80.
425. Vegeu l’apartat “Santa Maria la Vella. El primer temple cristià després de
la conquesta”, pàg. 258.
426. Sobre el paper de l’Església com a promotora immobiliària, vegeu el cas
de Girona al segle XIV, a GUILLERÉ, C., 1993, I, pàg. 438 i s.